La política moderna la dibuixen a base d’enquestes. Com que el que val és crear ambient amb el titular sobra. Després, si llegeixes la lletra menuda, hi ha sorpreses com ara que només s’ha entrevistat gent de la «província» de Barcelona o que s’ha sobrerepresentat la base electoral del PSC o... Per al titular això mai no es té en compte. Seria perfecte si no fos perquè després cal explicar el dia de l’enquesta real i definitiva com és que no n’encertaven ni una.

Sóc dels que creuen que els grecs clàssics ho van explicar tot o quasi. Anem a la font, doncs.

Creso, rei de la Lydia. Inventor de la moneda, a partir d’un precedent sumeri –sempre hi ha un precedent–. Va voler envair Pèrsia i va consultar l’oracle de Delfos. Pregunta: «¿Què passarà si Creso envaeix Pèrsia?» Resposta: «Que caurà un gran imperi.»

Creso, esperonat amb la resposta però incapaç d’entendre-la, se’n va anar a envair la Pèrsia del gran Ciro amb un resultat catastròfic. No només va perdre i Pèrsia va ocupar la Lydia sinó que ell en persona va ser humiliat i esdevingué un servent.

Anys més tard, confós pel que li havia passat, va ser capaç de tornar a Delfos i preguntar com és que l’havien enganyat. La resposta va ser simple: només s’enganya qui es deixa enganyar. Delfos havia pronosticat que un imperi seria destruït però no havia dit quin. Si li hagués fet la pregunta lògica que venia després (¿quin dels dos?) Creso s’hauria estalviat un bon problema. Però no ho va saber fer. Es va emmirallar mirant en les enquestes només el que ell volia mirar. I prou. I així li va anar. I així els va.