El pla director de les estacions de muntanya preveu que les pistes d’esquí de Boí-Taüll puguin créixer cap a l’est en direcció a la vall Fosca, on s’està construint una altra estació, i a l’oest en direcció a Durro. Per tant, si l’empresa privada vol muntar pistes en cotes superiors als 1.800 metres d’altitud en aquestes zones es podria anar esquiant des de la vall Fosca fins a Durro. Aquest nou àmbit, juntament amb Vaquèira-Beret –que s’ampliarà cap al Pallars– i el de Masella-la Molina són els tres grans dominis esquiables que el pla permet crear en el futur. Segons el secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, amb zones d’esquí més grans «es promou el turisme de llarga estada». Totes les ampliacions possibles tenen en compte els espais protegits que estableix la proposta recent de la Xarxa Natura 2000.

Nel·lo també va explicar que el pla té una línia d’ajuts perquè «la inversió immobiliària es reorienti cap al sector hoteler». Això no vol dir que «no es construeixin segones residències, però el pes de l’habitatge ha de ser menor».

El pla director de les estacions de muntanya, presentat ahir pel conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a Talarn (Pallars Jussà) té com a objectiu posar fi a l’estacionalitat que caracteritza el turisme de neu. A Catalunya hi ha 16 estacions d’esquí –10 són per a l’alpí i la resta per al nòrdic– i s’ estan construint la de Vallfosca i la Tuca. En la temporada 2005/2006 s’han venut 2,4 milions de forfets. Les estacions de muntanya són el principal motor de desenvolupament de la zona, pels llocs de treball que generen i per la despesa generada pels esquiadors. Però els beneficis de la indústria de la neu no es mantenen durant tot l’any.

El pla té un pressupost de 71,4 milions d’euros i una vigència de cinc anys –del 2006 al 2011–. L’actuació s’estructura en quatre estratègies. No només potencia el paper promotor de les estacions d’esquí, sinó que també fomenta grups empresarials viables i competitius. A més, vol definir un marc regulador clar, estable i homogeni aconseguint un ús compatible amb el territori. Entre les mesures proposades destaquen actuacions com ara l’elaboració d’un estudi per crear el forfet únic, beques per a la formació de 2.500 treballadors del sector, plans per fer nous equipaments turístics i subvencions per millorar instal·lacions

Entre les actuacions programades per la Generalitat hi ha l’aprovació d’un marc normatiu per ordenar el sector que tindrà com a objectiu aclarir les competències. Per això es crearà l’Ens Català per a les Estacions de Muntanya, en què participaran l’administració i representants del sector. L’ens servirà de finestreta única.

L’OPOSICIÓ ECOLOGISTA
El portaveu de la formació ecologista Depana, Lluís Tolrà, lamenta que el govern no hagi tingut en compte l’opinió d’entitats com la seva i ha qualificat el pla de «continuista amb el model pirinenc sense generar controvèrsia en el sector». De fet, el pla s’ha pactat amb l’associació que aglutina empresaris d’estacions d’esquí.

Per Tolrà, la Generalitat té un bon criteri a l’hora de crear pistes d’esquí més grans però això podria provocar que «ocupessin tot l’espai protegit». Caldria «abordar un model d’esquí diferent», i posa d’exemple la vall de Núria, que potencia la qualitat de les seves instal·lacions i del seu servei en lloc de «créixer més». Depana també demana que les estacions tinguin una gestió pública com la Molina, ja que «permetria exigir models desvinculats de la dinàmica privada».

Tolrà veu amb bons ulls que el pla potenciï els hotels però lamenta que no tingui un caràcter retroactiu. Això, per exemple, permetria aturar la creació de 10.000 llits més a la vall Fosca.