dissabte, 3 de juny de 2006
> El periodista i el seu amo
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Igual que en la darrera campanya electoral, els periodistes de TV3 s’han tornat a enfadar per la rigidesa amb què els obliguen a elaborar la informació sobre el referèndum. Faran diverses accions de protesta. Consideren que les normes establertes per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió sobre com han de ser i quin format han de tenir aquestes notícies «impedeix aplicar criteris professionals en la informació electoral». Minuts estrictes, ordre rigorós en funció de la representació parlamentària de cada partit, blocs de defensors del sí o del no. I a això encara potser s’hi ha d’afegir que alguns partits només permetran la difusió d’imatges enregistrades per una productora contractada per ells mateixos. És a dir, el periodista encotillat, emmanillat, lligat de peus i mans, corretja de transmissió d’allò que volen comunicar els partits. I prou. Res de criteris professionals sobre què és notícia i què no ho és, sobre què té interès i què no en té. El periodista perfectament burocratitzat, amb els segons comptats, passi el que passi, amb el guió dissenyat al mil·límetre abans de començar la campanya. Això és informació democràtica? Això més aviat és informació soviètica o de la prensa del Movimiento, que encara alguns recorden. Això és respecte pel professional? Tot el contrari, aquestes actituds només revelen una gran por del polític envers el periodista, una susceptibilitat desmesurada, una vergonyosa desconfiança. Per aquest camí no anem pas bé. Aquí hi ha un gran malentès. Es veu que algú es pensa que la manera de superar les contínues queixes dels partits en relació amb un suposat favoritisme dels periodistes consisteix a eliminar-los, a fer que hi siguin però que no hi siguin, que sembli que fan la feina però que en realitat no la facin perquè es limiten a aplicar uns esquemes de ferro, rígids i inflexibles, dictats pels polítics. Això no és la informació lliure, d’una societat democràtica. És el vell esquema de l’amo i el criat. Un amo recelós que colla el criat perquè no se’n refia i té por que li faci la llesca.
|
)
