divendres, 2 de juny de 2006
> Uf, qui ho havia de dir
MANUEL CASTAÑO.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), junt amb l’anterior Uf, va dir ell (1978), no van significar solament la consagració de Quim Monzó, sinó també un símptoma de normalitat nacional: semblava que la literatura catalana podia ser actual i exportable, a part de vindicacions i costumismes; literatura de veritat, vaja. L’èxit hauria estat molt més gran si llavors hi hagués hagut hazteoir.org, «la web del ciudadano activo», que ara proposa enviar cartes de protesta a la Generalitat perquè n’han fet lectura obligatòria a secundària, adduint que «és inadequada perquè conté material pornogràfic que fereix profundament la sensibilitat tant del jove lector menor d’edat, com del professor que es troba davant el dilema d’explicar la realitat surrealista expressada en la novel·la». Si comencem així, llegint com a novel·la el que no és sinó un recull de contes, vés a saber què pot passar. Aquesta gent aparenten no saber gaire res del món on viuen, perquè si aquí hi troben «obscenitat, mal gust» i «escenes pornogràfiques i indecents», és que no han vist mai quins videojocs, films o webs tenen el cor robat dels seus plançons. A la postguerra, els primers llibres en català que es van permetre havien de ser en ortografia prefabriana: el que feia més por és que s’hi veiés una llengua de veritat. Anàlogament, potser no és tant el «vocabulari depravat» i la «repulsivitat» com la massa brillant qualitat literària que els incomoda.
|
