El modernisme no s’acaba al passeig de Gràcia. Els usuaris de Renfe que passen per Sant Joan Despí es veuen sorpresos per una casa que s’aixeca al costat de l’estació, una construcció blanca i blava en què destaca el sostre, un conjunt de petites cúpules que s’amunteguen i creen la impressió d’un esponjós pastís de nata. El nom oficial de la casa és la Torre de la Creu, però se la coneix popularment com la casa dels ous . Aquesta casa, obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, afrontarà passat l’estiu un procés de rehabilitació que té com a objectiu adequar l’espai a l’activitat de la delegació del Baix Llobregat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –l’activitat co l·legial inclou, a més d’a questa comarca, les del Garraf i l’Alt Penedès–. L’Ajuntament i el col·legi han signat un conveni pel qual el consistori cedeix la casa durant 20 anys –el consistori n’és propietari des de fa un any, després d’una cessió per part de «la Caixa», a qui perta nyia– a canvi que aquest organisme la restauri. El Col·legi d’Arquitectes ha encarregat la restauració a Josep Llovet, especialista en l’obra de Jujol, que ha dissenyat una reforma valorada en 180.000 euros i amb un període d’execució de vuit mesos, i per això hauria d’estar completada per la Setmana Santa del 2007.

DUES CASES UNIDES
La Torre de la Creu està formada per dues cases que Jujol va construir independents i que als anys seixanta es van unir en una de sola pel nou propietari. Llovet explica que la casa de la dreta es va modificar en el procés d’unió «i resulta més espectacular que l’altra, que és més austera». L’arquitecte vol recuperar l’austeritat original que va plantejar Jujol i per aquest motiu eliminarà el sostre fals per recuperar l’original, amb bigues de ferro i voltes entre les bigues. Llovet instal·larà un nou terra que s’assimili a l’original, un mosaic en forma d’escaquer amb rajoles de color gris i crema, en comptes de negre i blanc.

Pel que fa a la distribució de les habitacions, que presenten pocs angles rectes –la planta de la casa és el resultat de la superposició de diverses circumferències–, Llovet eliminarà alguns envans de la part davantera de la primera planta. La segona no la tocarà i, pel que fa a la planta baixa, construirà a la casa original de l’esquerra dues estances, una per al públic i una altra d’interior, així com un bany. Les obres pretenen, d’una banda, recuperar l’estructura original i, de l’altra, volen afavorir l’activitat col·legial amb despatxos i sales de reunions.

La Torre de la Creu és la primera casa que va construir Jujol, entre el 1913 i el 1916. La va edificar per encàrrec de Josefa Romeu, tia seva, i la va dissenyar com a treball de final de carrera. Abans d’abordar la construcció de la Torre de la Creu va treballar als sostres de la Pedrera. Jujol va executar una seixantena d’obres, sobretot a Tarragona i a Sant Joan Despí, on va treballar com a arquitecte municipal.

Llovet, estudiós de l’obra de Jujol, considera que a l’arquitecte se’l pot inscriure dins del modernisme «però té un estil molt particular, és més oníric. Fa obres que semblen somnis, com ara la façana de Can Negre», una casa situada al centre de Sant Joan Despí. «Es movia més pels sentiments, no era una persona geomètrica», explica Llovet. «De fet, la Torre de la Creu és potser la més geomètrica de la seva obra, potser perquè va ser la primera», assenyala l’arquitecte encarregat de la rehabilitació.