Alguns integrants del consell nacional del PSC van intentar dissabte passat forçar una votació sobre el candidat, però Ernest Maragall va treballar per evitar-ho i ara l’executiva socialista assegura, com vol el President, que el debat no s’obrirà fins després del referèndum del 18 de juny. Però les declaracions es van succeint des que Maragall va anunciar eleccions anticipades per a la tardor i dirigents com el viceprimer secretari, Miquel Iceta, han insistit que en el PSC «hi ha banqueta». I a la banqueta disposats a saltar al camp hi són el primer secretari del partit i ministre, José Montilla, i els consellers Antoni Castells i Montserrat Tura. A Montilla, sempre discret, li han arrencat aquesta setmana que li faria il·lusió ser president de la Generalitat. Iceta ha dit que ell és «molt de Montilla» i ahir va dir que «un dirigent, per més important que sigui, mai no pot donar per fet que l’elegiran, pel respecte a la seva organització i el seu procediment democràtic intern». Això sí, Iceta va negar capacitat a Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero per decidir el candidat del PSC, després que Maragall hagi afirmat aquesta setmana que Mas va condicionar el seu suport a l’Estatut al fet que Maragall no es torni a presentar, en la reunió de tres que van mantenir al setembre. Tot i admetre que «algun rumor ha arribat», Iceta va deixar clar que el candidat el tria el PSC, i no CiU o el PSOE. En aquest sentit, el secretari general de CiU, Josep-Antoni Duran i Lleida, va dir ahir que Maragall hauria de començar a reflexionar seriosament si és CiU, el PSC i el PSOE els que creuen que ha de plegar o si són una gran majoria de ciutadans els qui ho consideren necessari, inclosa una part de votants que el veuen més com un líder d’ERC.

GOVERN O TRINXERA
Pel que fa a ERC, Carod ha admès que al partit hi ha la discussió entre els qui pensen, com ell, que Esquerra ha de ser un partit de govern amb les contradiccions que comporta, o de trinxera, mantenint la puresa però allunyant-se dels despatxos on es prenen decisions. Fonts del partit admeten que no han sabut explicar a la militància les bondats de l’acció de govern dels seus consellers. Per això, mentre els líders es dediquen al referèndum, els exconsellers prepararan la campanya electoral en els temes sectorials, i Xavier Vendrell i Josep Bargalló duran el dia a dia del partit mentre Carod i Puigcercós fan campanya. Mentrestant, esperen recuperar la imatge de Carod, que creuen massa lligada a les polèmiques. De moment, els republicans intenten donar la imatge d’una direcció unida, amb el secretari general, Joan Puigcercós, reu nint-se dijous amb una trentena de dirigents territorials per deixar-los clar que Carod és el seu candidat. Però el partit admet que els equilibris entre Carod i Puigcercós no poden encallar la presa de decisions com va passar amb l’Estatut. Puigcercós i Vendrell són els qui controlen l’estructura. A ERC gairebé tothom està d’acord que forçar un congrés extraordinari per ratificar o renovar la direcció abans de la consulta seria un suïcidi i que els tempos els han de marcar el partit i no les pressions externes.