«Fins ara havia escrit en vers, o ho havia intentat, però el poema en prosa sempre m’havia cridat l’atenció, perquè és molt lliure», diu Camacho Grau (1975), autor dels poemaris Perversus esparsus (2000), Vindrà la llum (2001), Âlbum negrût (2003), Antic silenci (2004) i la plaqueta Llibret de Joan Comes (2004), que aviat sortirà reproduïda, amb el text en català, castellà i txec i il·lustracions de Víctor Marute, a la revista en CD-Rom Inter Mèdia, del col·lectiu terrassenc Mirall de Glaç.

«De poesia en prosa, n’hi ha una tradició europea molt clara, amb Baudelaire o Max Jacob, però a Catalunya no ha estat fins els últims anys que hi ha hagut una embranzida del poema en prosa.» L’hort de marbre («un eufemisme del cementiri») és un llibre «escrit de manera circular: comença pel final i el primer poema entronca amb l’últim; va des del més clar cap al més obscur, del naixement i l’exaltació de la vida fins a la foscor». Hi ha homenatges i referències a Jim Morrison i a Jack Kerouac: com ell, Camacho parla de la seva mare («l’ésser vertebrador del discurs») com Mémêre. També hi ha «poesia sobre la poesia, sobre la funció, no social, sinó vital del poeta». Matèria mitral, el llibre que ara va a impremta, parla en prosa poètica sobre «les relacions entre dues persones», amb un to més realista i menys truculent que L’hort de marbre, però sempre poètic, i acaba amb un dietari entre la realitat i la ficció.