L’ordenança de civisme no agrada a part de les associacions juvenils de Barcelona. El descontentament generat per la norma de convivència s’ha traduït en crítiques a la gestió de Joan Clos i, de retruc, en bones paraules a la «coherència» d’Imma Mayol per haver-se’hi manifestat en contra. Els joves no obliden les polèmiques que es van viure a Barcelona durant el Fòrum de les Cultures ni les actuacions policials a les festes de Gràcia i al macrobotellón. Veuen amb bons ulls el pla d’inclusió, el suport al col·lectiu de gais, lesbianes i transsexuals, el suport al Projecte Jove i la política de protecció dels animals fent referència, per exemple, a la declaració de Barcelona ciutat antitaurina. Són crítics, però amb la política d’habitatge públic i amb les campanyes d’imatge dels polítics. Tot i que aquesta última és una variable que utilitzen sovint per fer la valoració.

La política municipal no interessa a tothom. Entitats de joves de Barcelona han declinat la seva participació en l’enquesta al·legant que no fan valoracions de caire polític o bé, que no coneixen la tasca que duen a terme els representants dels partits polítics, sobretot en el cas de Xavier Trias i Fernández Díaz. En tot cas, es mostren crítics tant amb la tasca que es fa des de l’oposició (qualificada en alguns casos de «poc constructiva») com amb la que s’ha dut a terme des del tripartit municipal.