El sector sanitari és reticent a definir-se políticament i encara més a valorar els polítics locals. Representants de moltes entitats que han declinat posar nota als caps de les diferents forces polítiques del consistori barceloní argumenten que l’Ajuntament té poques competències en matèria de salut i que les ha traspassat a l’Agència de Salut Pública –un organisme en què participa la Generalitat–, de manera que la tasca que fa ha quedat molt diluïda. Tot i que des de fa anys les funcions de direcció i de coordinació de la gestió dels centres sanitaris barcelonins està en mans del Consorci Sanitari de Barcelona – en què participa l’Ajuntament i la Generalitat– «al final qui talla el bacallà i qui decideix és la Generalitat». Les organitzacions que han accedit a avaluar la tasca municipal valoren més els tècnics que no pas els polítics i assenyalen, com a nota destacada, les iniciatives de prevenció engegades per l’Agència de Salut Pública. El pla de narcosales i la decisió d’instal·lar sales de venopunció a diferents barris de Barcelona liderat per Imma Mayol, com a presidenta de l’agència, ha estat el punt que més diferències suscita entre els enquestats. Alguns valoren l’actitud i valentia d’Imma Mayol en no cedir als interessos i a les reclamacions dels veïns de la Vall d’Hebron, que es van passar l’estiu tallant la ronda per reclamar el tancament de la narcosala, i altres la critiquen per haver imposat la mesura.