El degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i candidat a la reelecció, Jesús Alonso, creu que aquí s’ha produït un trencament amb el «model Barcelona», amb edificis en alçada i referències arquitectòniques aïllades. Tot i això, Alonso aplaudeix les solucions trobades per a la zona Fòrum, així com l’extensió de la trama de Cerdà al 22@ amb model híbrid d’usos residencials i d’activitat econòmica.

«El model Bohigas del 1992 és la base del que s’ha fet positivament els últims anys, tot i que en les últimes actuacions sembla que hi tinguin més pes els promotors immobiliaris», opina l’arquitecta Ariadna Álvarez, membre del grup d’opinió Icària.

INICIATIVA PRIVADA
Alonso coincideix a criticar l’abús dels convenis amb privats per desenvolupar les àrees en transformació, que poden «perjudicar la recerca dels objectius generals». Luis Alegre apunta que si bé en alguns barris perifèrics s’ha fet una bona feina, el pes de la iniciativa privada ha provocat processos abusius. «Per exemple, a Collserola.»

Ha faltat, en definitiva, direcció des del sector públic, i s’ha deixat la transformació de Barcelona a les mans dels operadors privats, segons uns quants enquestats. «Joan Clos ha fet massa equilibrismes», opina el constructor Daniel Roca.

Un observador privilegiat del desenvolupament de la ciutat de Barcelona durant els últims trenta anys ha estat el recentment elegit degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Huertas, que coincideix en el diagnòstic, si bé observa ja uns primers indicis de canvi de rumb. «Tinc la sensació que s’està reenfocant l’actuació urbanística, Barcelona ha caigut en el provincianisme de pensar que només es pot créixer amb grans actuacions i edificis espectaculars, però ara es veu la necessitat de més sòl públic, habitatge protegit i millora de barris», diu Huertas.

Des de sectors professionals es demana més oportunitats per als arquitectes catalans enfront dels estrangers «mediàtics». «Són professionals excel·lents, però és una llàstima desaprofitar els joves valors d’aquí», diu Alonso.

MÉS PARTICIPACIÓ
Des del moviment veïnal, Joan Clos rep en general notes baixes per la falta de participació ciutadana en la definició dels grans projectes i també per l’elevat pes de la iniciativa privada, que segons les entitats resta sentit social a algunes actuacions. Sobretot és aquest el motiu pel qual el líder de CiU, Xavier Trias, rep més bona nota entre uns dirigents veïnals que en general defensen posicions d’esquerres. «Almenys uns esforços de més proximitat», diu un representant veïnal.