Lluís Costa està acabant de gravar el primer disc de Costa 59 al seu estudi de Salt. «Són onze cançons molt variades, però que tenen una certa connexió argumental: és com si totes fossin cançons de la mateixa pel·lícula», diu Costa, guitarrista de llarga trajectòria que ha passat per grups com ara Barri Baix, Psychoine i, ara mateix, Kitsch. Tot i la seva tradició rockera, en el primer disc de Costa 59 no hi ha gaire rock i la guitarra ni tan sols té un gran protagonisme. «És música que tenia a dins i que no podia haver tret abans amb cap altre grup.» I per què Costa 59? «59 va ser el primer número que va sortir i el que es va quedar. Aquí no hi ha res de numerologia. Costa 59 pot ser qualsevol cosa que tu vulguis: una carretera, un satèl·lit, una platja...»

En el disc han col·laborat músics com ara Pere Martínez (contrabaix i baix), Àngel Abad (bateria i percussions), Nito Figueras (piano) i Adrià Bauzó (saxo i flauta), que avui també l’acompanyaran en directe, juntament amb David Sánchez, responsable dels muntatges audiovisuals, que són una part fonamental en el concepte del grup. En el disc també hi ha aportacions d’Enric Canada (percussions), Meritxell Cardellach (taconeo), Xavi Lloses (acordió), Marc Clos (vibràfon) i l’argentí Dardo: la seva és una de les poques veus que s’escolten en aquest treball bàsicament instrumental. Les cançons tenen títols que poden donar algunes pistes (o no) sobre els seus ingredients: Jazzkelet, Lost in Guadix, Ice Lounge, Ice Martini... En aquests temes, hi ha flamenc, bossa nova, jazz i moltes altres coses, però sempre des d’una perspectiva declaradament pop i sense cap afany de virtuosisme. De moment, tota aquesta música s’ha gestat a l’estudi, al laboratori, i ara és el moment que surti a l’exterior, als escenaris, si pot ser, d’arreu del món. És la gran ocasió de Costa.