Volver, amb què Pedro Almodóvar ha tornat a concurs a Canes set anys després de rebre el premi a la millor direcció per Todo sobre mi madre, va tenir ahir la bona reacció esperada en el context d’un festival en què s’anuncia com a favorita a la Palma d’Or. El cineasta manxec, però, va mostrar-se prudent en recordar que fa set anys se’l donava com a guanyador mentre que l’hostilitat cap al seu cinema de l’aleshores president del jurat (David Cronenberg, el nom del qual no va concretar durant una roda de premsa amb els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol) va anar en contra de Todo sobre mi madre. En canvi, Almódovar creu que cap al jurat actual, presidit per Wong Kar-Wai (amb el qual té afinitats: la transfiguració del melodrama, l’amor com a ferida, l’estilització de les seves imatges, l’ús de les cançons populars), no hi té prejudicis. Tot i el recent premi d’Astúries de les arts, va assegurar que ha vingut a Canes amb esperit de perdedor i remarcant que sobretot vol crear pel·lícules sinceres que tingui la necessitat de fer. «Quan faig una pel·lícula, no tinc temps de pensar en els premis que pugui guanyar. Tampoc no les faig pensant que puguin complaure els espectadors o la crítica. Les meves pel·lícules són tan personals que m’hi jugo la vida. De fet, totes són ficció, però alhora parlen de mi mateix, de manera que també em projecto en tots els meus personatges», va comentar Almodóvar. Hi va afegir que, per la necessitat de llibertat per fer el seu cinema, està convençut que no podria treballar a Hollywood: «Ho dic pel seu sistema de producció. Els directors estan condicionats perquè hi ha molta gent que vigila per la inversió de molts diners.» Almodóvar, però, va reconèixer que va dubtar quan se li va oferir dirigir Brokeback mountain.
Amb relació a la inspiració autobiogràfica del seu cinema, Almodóvar va apuntar que Volver és el contrapunt de La mala educación: «Aquesta és una mirada negra cap a la meva infància, mentre que la meva nova pel·lícula en recupera els aspectes més lluminosos, lligats a les dones que em van educar. Volver és una reconciliació amb la meva infància i també amb la Manxa, que als anys 50 era un lloc molt conservador. Però les dones (la mare, les germanes, les veïnes) em van donar el sentit de la realitat i també de la ficció. Em vaig formar sentint com parlaven i cantaven.» Almodóvar també va comentar que potser ha necessitat tornar a la infància en un moment en què pateix plenament la crisi dels cinquanta: «Ho porto fatal. Cada dia penso en la mort. Sóc absolutament conscient del pas del temps. M’ha passat molt ràpid i m’adono que he canviat moltíssim.»
Amb la presència de les ac trius Penélope Cruz, Carmen Maura, Lola Dueñas, Blanca Portillo i Yohana Cobo, Volver va projectar-se ahir en la secció oficial del festival juntament amb Fast food nation, amb la qual l’interessant Richard Linklater (el director d’Antes del amanecer i Antes del atardecer) projecta una mirada crítica cap els EUA a partir de la cadena de producció d’una marca d’hamburgueses en què els anàlisis han detectat (tota una metàfora) que la carn de la vedella es barreja amb la seva merda. Amb diversos actors amics que han col·laborat (de Bruce Willis a Kris Kristoferson, passant per Ethan Hawke i Patricia Arquette) en la pel·lícula, la cadena tant li permet mostrar un executiu com la immigrant mexicana que, a l’escorxador, s’adona que el somni que va dur-la a travessar la frontera s’ha convertit en un malson. La mirada cap a l’un i l’altre és diferent i dóna la mesura del punt de vista moral del cineasta: amb els més explotats, no hi ha sàtira, ni tan sols ironia.
