La creació de zones de vianants amb el trànsit completament restringit als vehicles està molt vinculada al comerç. La ciutat ha anat eliminant el trànsit en carrers estrets que tenien moltes botigues per facilitar les compres.

Aquest nou urbanisme comercial es va inventar a Barcelona. Concretament a la zona avui coneguda com a Barnacentre, és a dir, a la Barcelona vella. El carrer Portaferrissa (en la imatge) va ser un dels primers que a finals dels anys setanta es va tancar al trànsit durant l’horari comercial. La mesura, que segons l’enginyer Ole Thorson «va ser trencadora», va generar molta controvèrsia. Una part del comerç estava convençuda que això salvaria el Gòtic del desastre comercial en què en aquella època es veia abocat. Una altra part no podia imaginar els carrers sense cotxes ni aparcament. No s’ho creia, que la gent hi aniria a comprar a peu.

Un dels comerciants que va apostar per la creació de l’illa de vianants del Gòtic (als carrers Portaferrissa, Portal de l’Àngel, Comtal i Santa Anna) va ser Emili Sarrión, avui president de Barnacentre. Ell explica que en aquell moment va ser fonamental el suport i l’empenta que van donar els dirigents municipals a aquestes noves idees: Pasqual Maragall, aleshores alcalde, Joan Clos, que era regidor de Ciutat Vella, i Xavier Casas, en aquell moment gerent del districte.

El pacte al qual van arribar va ser que els carrers es convertirien en «el rebedor» de les botigues i, per tant, els comerciants n’haurien de tenir cura. Ara bé, el consistori havia d’assegurar una bona xarxa d’aparcaments al voltant de l’illa de vianants, transport públic i infraestructures. I treure les voreres per deixar els carrers a un sol nivell.

Barnacentre analitza periòdicament el funcionament d’un dels centres comercials urbans més importants de l’Estat espanyol: 70.000 metres quadrats de carrers tancats al trànsit amb una oferta d’un miler de botigues. El visiten cap a 54 milions de persones cada any i ningú dubta ja que la idea va ser un èxit comercial que avui dia copien molts altres barris i municipis d’arreu de l’Estat. Tot i que també ha aixecat algunes veus crítiques que asseguren que de la decadència s’ha passat a una opulència que ha provocat greus problemes socials al barri.