El pas del temps va convertir el Roure de Can Puig, situat al nucli de Sant Climent d’Amer, en un arbre monumental de gran interès patrimonial. Amb 21 metres d’alçada i 63 de brancada, estava catalogat per la Generalitat com un dels roures més grans de tot Catalunya. Però el temps s’ha convertit alhora en el seu principal enemic. Aquest roure majestuós no ha pogut suportar les batzegades de llamps i tempestes i ara se li estan aplicant cures intensives.

El Departament de Medi Ambient és l’encarregat de cuidar el malalt. Fa uns trenta anys, un llamp va caure sobre el roure i li va provocar una fractura al centre de la soca. Malgrat la ferida, el Roure de Can Puig es va mantenir estoicament, conservant l’essència de la seva monumentalitat, fet que el va convertir en un atractiu turístic i un dels llocs més visitats del municipi d’Amer –està inclòs en rutes i recorreguts com els que promou la Generalitat des del Palau Robert–. El seu brancatge projectava una de les ombres més generoses de les comarques gironines i s’havia instal·lat una zona de pícnic propera al roure, just on hi ha la masia de la finca de can Puig. No hi ha veí d’Amer i de les rodalies que no hagi contemplat l’espectacularitat d’aquest exemplar. No hi ha mainada que no hi hagi passat una tarda de diversió. No se sap exactament la seva edat, però els més vells de la contrada ja el recorden com un arbre gran i majestuós. Antigament se l’anomenava el Roure de la Parada. Malgrat això, el Roure de Can Puig ha estat sempre un arbre discret. Està situat en un clot, a l’empara dels vents, sota les muntanyes del Puig d’Alí i la Barroca, just sota l’antiga torre fortificada de Roca Salva o de Sant Climent. S’hi accedeix per un camí que surt de la masia, just passat el nucli de Sant Climent d’Amer.

Les tempestes dels dos darrers anys, però, han estat definitives per agreujar l’estat de salut de l’arbre. El diagnòstic de Medi Ambient determinava el trencament total d’una de les branques principals, la qual va arrossegar una branca de dimensions similars situada just a sota seu. A part, s’havien creat fissures en una tercera gran branca. Al llarg d’aquest temps se li han aplicat diversos tractaments, operacions que han realitzat tècnics del Departament de Medi Ambient. Tot i l’intent de salvar la brancada, finalment ha estat inevitable fer una poda radical i l’arbre ha quedat despullat. I aquella grandiositat que el caracteritzava s’ha convertit en un no res. Ara només queda, segons determina l’informe de Medi Ambient, anar controlant l’adaptació de l’arbre a la situació creada.

El Roure de Can Puig ha deixat de ser un dels més grans de Catalunya. No està clar si podrà recuperar aquella impressionant capçada. Ara l’important és salvar el malalt, revitalitzar-lo. No només per la seva importància com a bé patrimonial sinó també perquè al voltant d’ell s’hi recopilen centenars de records i de vivències personals dels amerencs i de la gent de la rodalia.