La sortida dels consellers d’Esquerra obligarà a una profunda remodelació del govern, només vint dies després de l’entrada de sis nous consellers a l’executiu. Tot just dilluns, quan Maragall compareixia al Parlament per explicar aquesta primera remodelació, el President va definir l’equip –amb els consellers d’ERC encara inclosos– com «el millor govern que ha tingut mai la Generalitat». El President era inicialment favorable a mantenir el tripartit fins al referèndum, però ha acabat prenent la decisió amb vista de la posició de bona part de la direcció del PSC, cada cop més convençuda que la situació era insostenible.

COM QUEDA EL GOVERN.
Maragall va signar ahir els decrets de destitució de tots els consellers republicans, que es fan efectius avui mateix. Els sis departaments que tenia ERC es cobriran amb nous consellers i, només en algun cas, hi podria haver unió de conselleries. Políticament, el forat que deixa Esquerra l’omplirà tot el PSC, si es fa cas del president d’ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, que va assegurar ahir que el seu partit «no aspira a cap nova responsabilitat» dins del govern. De fet, el President va oferir a Saura ser conseller primer, en substitució de Josep Bargalló, i aquest ho va rebutjar. ICV vol evitar donar la imatge que pretenen aprofitar la situació per aconseguir més poder. Fonts de Presidència van confirmar ahir que entre els nomenaments hi haurà el de conseller primer. Entre els noms que s’estudien per cobrir el càrrec hi ha el del conseller d’Economia, Antoni Castells. El germà del President, Ernest Maragall, podria ser el successor de Manel Balcells a Universitats.

El fet que l’executiu que surti d’aquesta remodelació ja té la data de caducitat posada –amb les eleccions abans de final d’any– feia pensar en la possibilitat que s’optés per repartir les conselleries vacants entre els membres actuals del govern i crear macrodepartaments. Però fonts de Presidència insistien ahir que hi haurà presa de possessió de nous consellers i que entraran «entre quatre i sis» membres al govern. Aquesta nova composició estarà a punt «dimarts com a molt tard». Mentrestant, funcionarà una estructura per grans àrees, seguint l’organigrama de comissions que va crear Margall a l’octubre com a alternativa al canvi de consellers que llavors no va poder tirar endavant (vegeu gràfic). Els consellers que presideixen aquestes comissions assumiran temporalment, i fins que no arribin els nous, els departaments que en depenen.

Més complicada serà la reestructuració interna dels departaments. La destitució dels consellers d’ERC arrossegarà la dimissió de més de 200 alts càrrecs. El president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va explicar ahir que Maragall proposava que aquests càrrecs es quedessin al govern, un oferiment que va rebutjar i que obligarà a cobrir, un cop més, amb una situació de pràctica interinitat –el nou govern funcionarà poc més de set mesos– les vacants de secretaris i directors generals, entre altres càrrecs. Carod-Rovira va assegurar, però, que els seus alts càrrecs –a diferència dels consellers– no marxaran immediatament, sinó que esperaran que el govern tingui a punt els nous nomenaments per anar-los rellevant, progressivament.

PER QUÈ MARAGALL PREN AQUESTA DECISIÓ.
El PSC insisteix que la destitució dels consellers d’ERC ha estat una decisió «personal» de Maragall, però el que és segur és que en aquesta decisió hi han pesat, i molt, les veus del partit que apostaven per trencar amb els republicans com més aviat millor. De fet, el President ha anunciat la decisió només unes hores després de reunir-se amb la cúpula del PSC. El President va sopar dimecres a Madrid amb José Montilla, Miquel Iceta i Manuela de Madre –entre els que, de fet, hi havia opinions diverses–, que havien assistit a la votació de l’Estatut al Senat.

La decisió d’ERC de votar no a l’Estatut va ser la gota que va fer vessar el got per la direcció del PSC, que ja arrossegava el malestar amb els republicans per múltiples enfrontaments, el darrer el de la imposició del conseller de Governació, ara destituït, Xavier Vendrell. En la reu nió que l’executiva del PSC va fer dilluns per valorar la decisió d’Esquerra, el President va poder sentir com la major part del seu partit optava per un trencament immediat amb ERC, sense esperar ni tan sols al referèndum. Un dirigent del PSC explicava ahir que «el sentiment majoritari era de dir que ‘fins aquí hem arribat’» Un sentiment que es veia esperonat també per les bases socialistes i, fins i tot, per «gent de fora, que demanava que es marqués posició». Així es pretén també evitar la desmobilització de l’electorat en vista al referèndum. «La sensació, ara mateix, a bona part del partit és d’haver-nos tret un gra de la cara, una berruga que feia lleig i que ara, per fi, ja no et veus», hi afegeix aquest membre de la direcció socialista. Insisteix, però, que finalment la decisió «ha estat personal, del President».

Maragall ja havia llançat dilluns al Parlament l’amenaça a ERC que els faria fora del govern si «en algun moment considerava que afectava, ni que fos mínimament», l’objectiu d’aconseguir el sí en el referèndum. El discurs del President, però, deixava oberta la possibilitat de mantenir els republicans si acceptaven formar part «d’un govern que defensa el sí» i, en tot cas, va anunciar que prendria la decisió després de reunir-se amb els líders dels tres partits. Però Maragall no va esperar a trobar-se amb Carod per decidir i, de fet, l’anunci de l’expulsió d’ERC el va fer Joan Saura, fins i tot abans que Carod entrés a parlar amb el President. Tot i això, en el seu discurs a la tarda Maragall va mantenir que, tal com va anunciar al Parlament, s’havia reunit amb els tres partits i després de la reunió «he pogut constatar que la decisió en contra del text era ferma» i «he pres el determini dolorós de fer cessar els consellers i conselleres» republicans.

ELS QUE MARXEN.
Amb la sortida d’ERC del govern, els ja exconsellers de Governació i d’Universitats, Xavier Vendrell i Manel Balcells, s’han convertit en els més fugaços en la història de la Generalitat, amb només vint dies al càrrec. El primer, a més, va arribar envoltat en la polèmica, per l’enviament de la carta financera d’ERC. El fins ara conseller primer, Josep Bargalló, s’havia convertit en el republicà més proper a Maragall, i havia fet d’enllaç entre el President i el partit. També surt la fins ara consellera d’Educació, Marta Cid, que ha tirat endavant el Pacte Nacional per l’Educació. A Benestar i Família, Anna Simó ha impulsat la llei de serveis socials, que encara no s’ha aprovat al Parlament i, finalment, surt Josep Huguet, que era conseller de Comerç i que deixa en suspens un dels principals plans de futur del sector, el pla territorial sectorial d’equipaments comercials i el pla estratègic de turisme.