Lla tardor del 1981, Ángel Crespo i jo anàvem a Venècia a passar un curs sencer gràcies a la invitació de la Universitat de CaFoscari i, mentre fèiem els prepara tius del viatge, els amics de Seix Barral (on llavors estava Mario Musnich i Pere Gimferrer) li van demanar que acceptés lencàrrec de traduir les Memòries completes de Casanova que uns anys abans havia publicat a París leditorial Plon, en loriginal francès en què van ser escrites, i àdhuc no traduïdes al castellà. Encara que era temptador, lÁngel no es va considerar capaç de compaginar aquell treball enorme amb la traducció del Cançoner de Petrarca, que estava acabant, i va declinar la invitació sense sospitar que la casa que duna manera gairebé miraculosa anàvem a llogar al costat del Palazzo Grassi i lembarcador de Sant Samuele estaria adossada a lesglésia on Casanova va ser batejat, que la porta de casa nostra donaria al carrer del Teatre on la seva mare havia estat actriu i on ell havia nascut, i que el Palazzo Malipiero, allí al costat, havia estat del noble patrici que el va protegir en el començament de la seva vida mundana: massa coincidències per ser desateses per un poeta en la imaginació del qual el passat mai se separava del present i del futur. No va abandonar Petrarca però va acceptar lencàrrec i, si de cas en el món hi ha més misteris del que sembla, en senyal que estava atent, va traduir almenys les Memorias de España.
PILAR GÓMEZ BEDATE és la vídua dÁngel Crespo