Els dirigents d’ERC entraven a les 12 assemblees territorials amb la voluntat d’explicar la resolució aprovada dijous passat per l’executiva del partit però també, en paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, per «escoltar allò que digui la militància». Va ser claríssim. Les bases es van decantar pel no. Ho van fer les de Barcelona, Baix LLobregat, Maresme, Vallès Occidental, Girona, Camp de Tarragona, Alt Pirineu i Catalunya Central. La militància va fer servir arguments similars en totes aquestes reunions, segons van explicar alguns dels presents. Va apostar per mostrar clarament el rebuig del partit a un Estatut «retallat» que veu insuficient per a les necessitats de Catalunya i va coincidir que la millora manera d’expressar-ho és amb un no. El vot nul, en canvi, el van considerar poc contundent. Les bases van treure importància a l’argument esgrimit per la direcció que el no és patrimoni del PP. Van assegurar que els populars són poc representatius a Catalunya i que, per tant, els republicans podran capitalitzar el no. En algunes de les reunions, les bases van dir que si el fet de defensar el no suposa sortir del govern, que es trenqui el tripartit, i es vagi a eleccions anticipades. La primera de les federacions que ho havia demanat va ser la de l’Alt Pirineu, que fa uns dies ja va pronunciar-se a favor del no i ahir es va ratificar en els seus plantejaments, i al Vallès Occidental les bases van fer una petició explícita perquè el consell nacional de dissabte es decanti pel no.

A Barcelona, la gran majoria dels intervinents es van expressar partidaris del no com a vot exclusiu d’ERC. Fonts de la reunió van assegurar que això hauria agafat «per sorpresa» Carod-Rovira, que assistia a la trobada de l’Orfeó de Gràcia, on es van reunir unes 300 persones.

Al Camp de Tarragona, Ernest Benach i Josep Bargalló van haver de pair que aproximadament dos terços de les persones que van intervenir després d’escoltar els arguments dels ponents advoquessin pel no i, sobretot, critiquessin el procediment que ha fet servir el partit per prendre una primera posició oficial: alguns militants van exposar que, primer, s’haurien d’haver convocat les assemblees i, després, l’executiva nacional hauria pogut decidir amb més sensibilitat respecte de l’opinió majoritària en el si de les bases. De tota manera, moltes de les intervencions també van constatar i destacar, relativitzant les crítiques al procés, que a Esquerra li queda la carta del consell nacional. També es van esgrimir molts arguments en contra de considerar el no en relació amb la posició del PP.

Mentrestant, l’assemblea de la federació de l’Ebre, a què no va poder acudir el diputat Josep Andreu, es va allargar prop de tres hores. Es va evidenciar una divisió més equilibrada en dues posicions –el no i el vot nul–, però en aquest cas amb una petita majoria a favor del vot nul. Això sí, uns i altres van subratllar la necessitat de fer front comú per oposar-se a l’Estatut.

CANVIS EN LA RESOLUCIÓ
Al matí, el portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, va admetre la possibilitat de variar la resolució aprovada en l’executiva de la setmana passada. Ridao va deixar la porta oberta al fet que del consell nacional de dissabte en surti «una nova resolució amb un nou acord definitiu». L’opció d’optar «preferentment» pel vot nul polític però de legitimar també el vot en blanc i el no va ser presa després de cinc hores de reunió de l’executiva davant la impossibilitat de decantar-se per una única opció i per evitar una fractura dels partidaris de les diferents possibilitats en el si de la formació independentista.