diumenge, 30 d'abril de 2006
> Sempre volen que votem «sí»
l’escaire miquel pairolí
|
Als últims anys, els partits institucionals han insistit molt en els progressos que havia de fer, faria o ja havia fet la llengua catalana a les institucions europees, però, en realitat, el més calent encara és a l’aigüera. El soroll va ser especialment fort en dos moments. Primer, quan els partits nacionalistes catalans van posar condicions al PSOE per donar suport a la investidura presidencial de Zapatero. Llavors es van formular promeses i després vam veure Moratinos i els seus diplomàtics, carregats d’una bona voluntat aparent, fent gestions que van donar alguns fruits minsos, simbòlics, convenientment publicitats i exagerats, però que no eren gaire res més que la xocolata del lloro. El segon moment va ser les setmanes anteriors al referèndum sobre la Constitució Europea que es va celebrar el 20 de febrer del 2005. Els partidaris del sí –tots els partits institucionals– asseguraven mil cops cada dia que la Constitució afavoriria el reconeixement del català a Europa. A Catalunya va guanyar el sí –tot i que hi va haver un 60% d’abstenció– però després francesos i holandesos van enviar aquella Constitució als llimbs de les belles intencions fracassades on encara dorm. Així, la tolerància envers la llengua catalana a les institucions europees ara per ara només ha permès plantar algunes modestíssimes fites simbòliques, que pesen poc si se situen al costat de les anècdotes tragicòmiques que ha provocat. El darrer episodi ha tingut lloc aquesta setmana quan la mesa del Parlament europeu va refusar acceptar que catalans, bascos i gallecs es puguin adreçar al Parlament en les seves llengües nacionals. Fa catorze mesos ens deien que votéssim sí a la Constitució Europea perquè facilitaria el reconeixement del català a Europa. Ara ens diuen i ens diran que votem sí al nou Estatut perquè millora la situació del català a Catalunya. Sempre ens insisteixen que votem sí, que diguem amén a allò que els polítics institucionals han pactat, acordat i manegat. Necessiten que els firmem el xec en blanc. Contents, a més. I després ja veurem què passa...
|
)
