| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 6 de maig de 2024


dimecres, 26 d'abril de 2006
>

El modernisme de Bertrana i el «seixantisme» de Varés, en connexió

Presenten el llibre que recupera el guió inèdit de Varés sobre «Josafat»

XAVIER CASTILLÓN. Girona
El llibre Bertrana i Varés. La Girona de Josafat, deGlòria Granell, presentat ahir, recupera el guió inèdit basat en Josafat que Antoni Varés va escriure el 1965. Segons Margarida Casacuberta, així es connecta el modernisme amb el moviment cultural dels anys 60, el seixantisme, que també defensava un projecte de país.





+ A dalt, una de les fotografies preparatòries del rodatge de Joanot, i a la dreta, Prudenci Bertrana. A baix, Antoni Varés i Lluís Bonavia, durant una sessió de treball, i la presentació d’ahir: Bonavia, Casacuberta, Pagans i Granell. / Foto: CRDI X.C.

L’alcaldessa Anna Pagans recordava ahir que, a Girona, l’any 2006 estarà marcat culturalment per l’Any Masó, però també pel centenari de la publicació de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana –la primera edició de la qual va ser dissenyada per Rafael Masó–, i pel quarantè aniversari de la mort del cineasta Antoni Varés. El llibre de Granell, número 37 de la col·lecció municipal Història de Girona, es presenta com «un homenatge a Prudenci Bertrana i Antoni Varés, units per la creació i adaptació d’una de les grans obres de la literatura gironina i catalana del segle XX». De fet, el guió que va preparar Varés en col·laboració amb Lluís Bonavia, també present a l’acte d’ahir, introduïa diversos canvis respecte a la novel·la de Bertrana, que en aquell moment estava prohibida. Per començar, es titulava Joanot, i no Josafat. La mort de Varés, un any després, va impedir-ne el rodatge, però ha quedat el guió i dibuixos i fotografies preparatòries, que s’inclouen en el llibre, com un material realment excepcional. Ahir Bonavia insistia que Josafat és «una novel·la cent per cent cinematogràfica» i encoratjava algun jove cineasta a recuperar el projecte on el va deixar Varés i aprofitar el gran escenari natural que és la Catedral.

El llibre de Granell també inclou «un estudi pràcticament canònic de la novel·la Josafat, que explica no només la seva gènesi, sinó també la recepció que va tenir en l’època», segons Casacuberta, que també va manifestar el seu convenciment que el projecte cinematogràfic de Varés s’emmarcava en un moviment que, en els anys seixanta, volia recuperar l’esperit del modernisme com a «projecte de país i projecte cultural, que esdevé projecte polític».



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.