| |||||
|
dimecres, 26 d'abril de 2006 > El modernisme de Bertrana i el «seixantisme» de Varés, en connexió
Presenten el llibre que recupera el guió inèdit de Varés sobre «Josafat»XAVIER CASTILLÓN. Girona El llibre Bertrana i Varés. La Girona de Josafat, deGlòria Granell, presentat ahir, recupera el guió inèdit basat en Josafat que Antoni Varés va escriure el 1965. Segons Margarida Casacuberta, així es connecta el modernisme amb el moviment cultural dels anys 60, el seixantisme, que també defensava un projecte de país. Lalcaldessa Anna Pagans recordava ahir que, a Girona, lany 2006 estarà marcat culturalment per lAny Masó, però també pel centenari de la publicació de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana la primera edició de la qual va ser dissenyada per Rafael Masó, i pel quarantè aniversari de la mort del cineasta Antoni Varés. El llibre de Granell, número 37 de la col·lecció municipal Història de Girona, es presenta com «un homenatge a Prudenci Bertrana i Antoni Varés, units per la creació i adaptació duna de les grans obres de la literatura gironina i catalana del segle XX». De fet, el guió que va preparar Varés en col·laboració amb Lluís Bonavia, també present a lacte dahir, introduïa diversos canvis respecte a la novel·la de Bertrana, que en aquell moment estava prohibida. Per començar, es titulava Joanot, i no Josafat. La mort de Varés, un any després, va impedir-ne el rodatge, però ha quedat el guió i dibuixos i fotografies preparatòries, que sinclouen en el llibre, com un material realment excepcional. Ahir Bonavia insistia que Josafat és «una novel·la cent per cent cinematogràfica» i encoratjava algun jove cineasta a recuperar el projecte on el va deixar Varés i aprofitar el gran escenari natural que és la Catedral. El llibre de Granell també inclou «un estudi pràcticament canònic de la novel·la Josafat, que explica no només la seva gènesi, sinó també la recepció que va tenir en lèpoca», segons Casacuberta, que també va manifestar el seu convenciment que el projecte cinematogràfic de Varés semmarcava en un moviment que, en els anys seixanta, volia recuperar lesperit del modernisme com a «projecte de país i projecte cultural, que esdevé projecte polític». |
|