Només quatre dies després de substituir Milà al capdavant del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Baltasar va haver d’afrontar la presentació d’una llei que li han donat ja feta i que és, va dir, «tan llarga com l’Estatut, pam més o pam menys». El seu –comprensible– desconeixement del text va quedar palès quan a una pregunta sobre si es mantenia la previsió de forçar en última instància el lloguer de pisos injustificadament buits se’n va anar per les branques i va fer referència a la funció d’intermediació entre llogater i propietari que assumirà el govern en el cas d’aquells pisos que els seus titulars incorporin de manera voluntària al mercat. La resposta, però, hauria d’haver estat que sí, que es manté l’opció d’expropiar temporalment, i fins a un màxim de sis anys, l’usdefruit de pisos deshabitats en zones de molta demanda, tal com s’incloïa en la darrera versió del text presentada fa un mes al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), un ens consultiu del govern que va expressar els seus dubtes sobre la constitucionalitat de la mesura, que de fet ja substituïa llavors la previsió d’expropiació defensada a ultrança per l’ecosocialista Milà quan va presentar la primera versió de l’avantprojecte, l’octubre passat. Llavors va rebre atacs no només de l’oposició i de determinats sectors de la patronal, sinó fins i tot dels seus socis del PSC.
La pràctica desaparició de l’opció d’expropiar ha estat un dels peatges per aconseguir el consens del sector, del qual ahir presumia el govern. Un altre ha estat fer caure l’obligació dels ajuntaments de reservar un 20 per cent de les promocions d’habitatge protegit per a aspirants no empadronats al municipi. En l’esborrany presentat al CTESC ja s’havia eliminat aquesta imposició, davant el rebuig dels governs locals. El text definitiu deixa la decisió final sobre el percentatge a reservar en cada cas en mans del pla territorial sectorial que ha de desenvolupar la llei. Aquesta indefinició hipoteca el concepte de registre únic de sol·licitants arreu de Catalunya que s’havia previst inicialment.
