Tots els partits catalans menys el PSC ja tenen pàgina web amb el nou domini .cat. CiU, i CDC i UDC, ERC i ICV, i algunes de les seves branques juvenils, com la JNC i les JERC, així com la Generalitat i el President, el Parlament i molts ajuntaments, ja han aconseguit un dels 3.000 dominis amb l’extensió per a la llengua i la cultura catalana a Internet que s’han adjudicat fins ara. En poc més de dos mesos, des que el 13 de febrer es va obrir el període de llançament del .cat, o sunrise, que va acabar abans d'ahir, ja s’han rebut més de 10.000 sol·licituds per registrar el domini, i el Google ja troba més d’1.300.000 pàgines web amb aquesta extensió. Entre aquestes que ja es poden visitar, però, encara no n’hi ha cap dels socialistes catalans –com a mínim fins ahir. Argumenten que ja han demanat els dominis psc.cat, socialistes.cat i partitsocialista.cat, però que encara no els els han concedit. Al registre, però, consta que el psc.cat va ser aprovat i concedit el 14 d’abril, és a dir, que el PSC el té però no l’utilitza. EUiA està en el mateix cas: se li va concedir el domini euia.cat el dia 11, però no preveu utilitzar-lo fins avui, Sant Jordi. Qui tampoc no té cap web amb el .cat és el PP: no ho ha demanat ni ho farà, admeten. ERC, ICV i CiU van aconseguir els seus dominis .cat el 14 de març. I CDC i UDC, el 24.

DEMANEN MONTILLA.CAT
Els dominis amb el nom del president del partit, Pasqual Maragall, i de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, els han demanat la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. I el PSC ha sol·licitat els de josemontilla.cat i montilla.cat. Precisament d’ell, com a ministre d’Indústria, depèn que Catalunya tingui o no el domini territorial .ct –a més del .cat, que no és polític ni reconeix cap país ni Estat sinó només una comunitat d’internautes amb una mateixa llengua i cultura–. Per estalviar-se la discussió sobre quins territoris poden tenir o no un domini de dues lletres, l’Iccan, l’organisme internacional que regula la concessió de dominis, només els dóna a aquells territoris que són a la llista de l’ISO 3166 –com l’Estat espanyol, amb el .es–. Catalunya no hi és. I només el govern espanyol pot demanar-ho. José Montilla va comprometre’s a fer-ho el 2004, però l’octubre passat va fer marxa enrere i va descartar donar suport al .ct. Josep Piqué i Anna Birulés, ministres d’Indústria catalans amb el PP, tampoc no ho van fer.

CiU i ERC van aprovar l’1 de març al Parlament, amb el PSC i el PP en contra i l’abstenció d’ICV, una proposició no de llei en què insten la Generalitat a «impulsar les mesures necessàries davant el govern espanyol per a la inclusió del domini .ct en les llistes de territoris de la norma ISO 3166». Des de la secretaria general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del govern, que depèn d’ERC, estan esperant que acabi el debat del nou estatut per traslladar la petició a Montilla. Però el PSOE s’agafarà a l’argument que ja s’ha aconseguit el domini .cat, per tombar l’aspiració del .ct. Més enllà d’Internet, ser en l’ISO 3166 podria obrir les portes a la catalanització de matrícules, codis postals, etiquetatge de productes, cartografia o estadística.

BLOC ABANDONAT
El que havia de ser una eina de comunicació directa entre el President i el ciutadà, on «clar i sincer» Maragall escriuria reflexions setmanals i intentaria explicar-se millor a Espanya, està quedant després de només dos mesos en un bloc gairebé abandonat i aliè a l’actualitat política. Des del 15 de febrer, quan va presentar el seu bloc personal a Internet, Maragall només ha fet vuit entrades. D’aquestes, sis són del primer mes. L’últim comentari el va fer el 13 d’abril, quan feia ja 23 dies que no escrivia, i va limitar-se a copiar i enganxar un article d’opinió que va escriure en un diari espanyol el 2001 i vincular en uns paràgrafs finals el que ja deia fa cinc anys amb el debat de l’Estatut. Els articles que hi penja, a més, no acostumen a tenir ressò als mitjans. El bloc de Maragall, això sí, ja té el domini català: presidentmaragall.cat.