El metro de Barcelona pot presumir d’haver fet ús de les noves tecnologies des del seu naixement. Quan es va projectar la primera línia de metro, ja es va pensar a fer fàcil l’accés dels usuaris des del carrer fins a les andanes. Des de la seva inauguració, el Gran Metro de Barcelona ja va instal·lar cinc ascensors, quatre per als viatgers i un que s’utilitzava per pujar els cotxes des de la línia fins a les cotxeres de Lesseps. Els quatre elevadors per als usuaris es van col·locar: un a Lesseps, un a Fontana i dos a Urquinaona. Van ser construïts als anys 20.

Carles Salmerón i Bosch, autor de la història del metro que forma part de la sèrie Els Trens de Barcelona, explica que, originàriament, els ascensors salvaven un desnivell d’uns onze metres, i tenien capacitat per a unes trenta persones. Tot i així, el mecanisme era encara molt primitiu. Aquests primers ascensors van anar desapareixent. L’últim a desaparèixer va ser el d’Urquinaona, que es va suprimir cap al 1972. En canvi, el gran ascensor de Lesseps –un dels pioners a tot l’Estat–, que podia carregar fins a 50.000 quilos de maquinària, no es va desmuntar fins ben entrats els anys 90.

Les primeres escales mecàniques del metro de Barcelona es van instal·lar a la parada d’Aragó –ara Passeig de Gràcia– i a Diagonal –a la foto–, que es van instal·lar l’any 1941. Les escales procedien de l’Exposició Internacional que havia organitzat Barcelona l’any 1929, i van ser adaptades per servir el metro. Totes tenien els esglaons de fusta i van funcionar durant més de tres dècades. També, des de l’inici de la història del metro, van existir màquines expenedores de bitllets, que inicialment eren de cartró.

Els primers metros, anomenats sèrie 100, tenien un sol cotxe. Aquest model no va ser retirat fins als anys setanta. A aquest primer model s’hi van anar afegint, de mica en mica, més combois. Als anys 50 ja es van instal·lar els deu trens de la nova sèrie 300, que circularien en composicions de dos cotxes, un motor i un remolc.