Davant d’un auditori mig buit, però amb cares conegudes com ara la del nebot de Josep Pla, Frank Kerl Pla, i el conseller Joaquim Nadal, que tancarà el cicle de conferències el 27 d’abril, Jordi Pujol va parlar de la relació «difícil» que va mantenir amb l’escriptor «liberal conservador» i que van portar l’auror del Quadern gris a abandonar Destino quan l’editor Josep Vergés va delegar-ne la direcció en Pujol. «L’article Noticia económica de Cataluña que Pla va escriure a la revista el 1962 era lamentable», va dir Pujol, que va afegir: «L’aliment que em donava Pla era pobre.» Per oposar-se a la seva visió, l’expresident va escriure des de la presó un llibre en què carregava contra Pla i contra altres intel·lectuals de l’època com ara Maragall. «En aquest llibre sóc molt injust amb Pla, i encara més amb gent que havia patit més que ell.» La qüestió és que, quan Pujol va fer-se càrrec de la revista Destino, plataforma literària per excel·lència de Pla, aquest va marxar-ne. «Hi escrivia articles d’allò més reaccionaris i provocadors, i ell probablement buscava la ruptura.»

La gota que va fer vessar el got va ser la publicació d’un article de l’escriptor palafrugellenc sobre el dictador de Portugal, Antonio Salazar, que admirava, el contingut del qual «no tenia cap sentit i era absolutament anacrònic», segons l’expresident català. «Al final va plegar, i em sembla que és el que buscava.» Després d’aquest incident, el va veure dos cops més, a Llofriu i Figueres: «Va ser molt amable amb mi.» Pujol va assegurar que ara té «més bon concepte» de Pla, i va afegir: «Més enllà de les trifulgues, el que queda és la seva obra i la seva gran contribució a la llengua, la cultura i la consciència del país.»

Coincidint amb la celebració del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República i el 25è aniversari de la mort de Josep Pla, Destino acaba de presentar un recull de 1.061 textos periodístics inèdits en castellà que Pla va escriure a la premsa durant aquest període, mentre era a Madrid fent de corresponsal per al diari La Veu de Catalunya. La Segunda República española. Una crónica, 1931-1936 està prologat per Valentí Puig i editat per Xavier Xavier Pericay.