L’informe està signat pel lletrat de la comissió general de les Comunitats Autònomes del Senat, que és la que debatrà, a partir de la setmana que ve, el text que ha sortit del Congrés dels Diputats. Es tracta d’un document de 150 pàgines que analitza punt per punt, jurídicament, el nou Estatut i s’atura en els aspectes en què pot haver-hi «problemes d’encaix constitucional».

L’informe s’ha elaborat com a document de treball previ sense la petició expressa de cap grup, seguint el procediment habitual de la cambra alta.

Al llarg de tot el text el lletrat, Pablo García, valora si el nou Estatut s’ajusta a la Constitució a partir de la interpretació d’aquest text, dels estudis i documents que ja s’han elaborat sobre la reforma estatutària i, sobretot, de les sentències que ha dictat el Tribunal Constitucional al llarg de la seva història.

Així, sobre el preàmbul, que estableix que el Parlament va definir Catalunya com a nació, l’informe diu que «difícilment està d’acord amb la lletra i l’esperit» de la Constitució, que «reserva aquesta denominació al poble de l’Estat en el seu conjunt». El fet que aquesta denominació sigui al preàmbul no exclou, segons el lletrat, els problemes constitucionals perquè encara que aquest apartat «no tingui valor normatiu» sí que en té d’«interpretatiu». Com en la resta de punts analitzats, se citen un seguit de sentències del Tribunal Constitucional i textos jurídics per justificar aquesta valoració. També es veu «de difícil encaix constitucional» la segona part de la definició, que diu que «la Constitució reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat». L’informe considera que això és una interpretació del text constitucional que no li toca fer a l’Estatut.

El repàs continua amb el títol de drets i llibertats. Es veu bé que s’inclogui aquest capítol a l’Estatut, però es posen en dubte els mecanismes per «tutelar» els drets dels catalans perquè representarien, segons el lletrat, una diferència respecte de les garanties que tenen la resta dels ciutadans de l’Estat. El document també considera que el blindatge de competències previst en el nou Estatut no està justificat i el defineix com una «LOAPA invertida».

Pel que fa a als organismes de relació bilateral Generalitat-Estat, el document destaca, sobretot, el «problema de protocol» que suposa el fet que els dos governs alternin, de manera rotativa, la presidència, i creu que l’Estat sempre ha de tenir un rang superior. Altres dubtes de constitucionalitat que planteja l’informe van des dels articles sobre règim local –s’oposa al fet que ajuntaments, vegueries, etcètera, es considerin part del sistema institucional de la Generalitat– fins a l’obligació de conèixer el català de tots els ciutadans de Catalunya.