S’albiren temps d’esperança a Euskadi. L’anunci d’alto el foc indefinit d’ETA ha obert un camí per a la pau. La transcendència del fet exigeix que tots els grups polítics i els ciutadans prenguin consciència del moment històric que vivim. Ha arribat l’hora de la veritat, el temps del diàleg.

I aquí, com en tants altres processos de pau, les dones han tingut un gest ferm, enèrgic i valent. Les dones han fet sentir la seva veu, les seves veus plurals, Veus per a la pau, Ahotsak, en un moviment que vol explorar camins de pau i de reconciliació, conscients que, ara, com diuen en el seu manifest, la pau ha d’esdevenir una exigència col·lectiva i una prioritat política.

No els ha estat fàcil arribar a punts de consens, però han estat capaces de fer-ho en una tasca callada i persistent, generosa i compromesa, que es remunta al 2002 i a la voluntat de diàleg i el coratge personal de Gemma Zabaleta i Jone Goirizelaia.

Ara, n’han estat moltes més. El 8 d’abril passat, a Donostia, les dues-centes dones, entre signants i convidades, que van assistir a l’acte de presentació del manifest de parlamentàries i càrrecs polítics i sindicats d’Euskadi, Navarra i el País Basc del Nord de tots els partits polítics –a excepció del PP i la dreta francesa–, van fer visible la seva capacitat d’acord per un objectiu transcendent: la pau. Des de la diversitat pròpia, que no neguen, des de diferents ideologies polítiques, a les quals no renuncien, des d’allò que les uneix i, també, des d’allò que les separa, les dones d’Ahotsak han prioritzat la militància per la pau per sobre de la seva militància política.

No és un brindis al sol. El manifest és un exemple de maduresa política, de mesura, de voluntat d’acord i d’anàlisi de la realitat. Són conscients del diferent protagonisme d’homes i dones en la vida política i en la societat, massa invisibles, encara, i sovint amb assignació de responsabilitats considerades de segona pels companys de viatge. Mentre alguns polítics, instal·lats permanentment en la cultura de la confrontació i en la cursa pel protagonisme fàcil, entorpeixen sistemàticament els processos de diàleg amb finalitats electorals i partidàries, les dones d’Ahotsak, manifesten, per sobre de tot, la voluntat de treballar per fer possible un camí titllat pels profetes del desastre d’ impossible.

Ahotsak vol participar, vol sumar des de la diferència, vol multiplicar des de la pluralitat, amb una ferma aposta pel diàleg sense prejudicis ni condicions. Les dones d’aquest moviment volen ser part activa en el procés de pau, ser-ne protagonistes i tenir el paper que els pertoca treballant en el procés de pau en condicions d’igualtat per la via política i democràtica. El seu manifest és una mostra de com és possible avançar cap a una nova manera de fer política, d’entendre el servei al país, de prendre consciència de la responsabilitat política, d’estar disposades a afrontar el procés de pau amb contrastació, diàleg, apropament i negociació, un procés que ha de comptar amb la participació de tots els ciutadans.