El foc crema i l’aigua mulla. També és probable que si et llances des d’un vuitè pis a l’asfalt acabis esclafat contra el terra i que si intentes aguantar deu minuts sota l’aigua sense respirar no en surtis viu. Direu que això és obvi i tindreu raó, però és possible que trobem algú que no s’ho cregui i que vulgui viure aquestes experiències en persona. Aquest és el cas dels dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya, perdó d’esquerra i prou, segons el nou logotip.

Tranquils, no us penseu ara que s’hagin llançat tots des d’algun balcó o que hagin acabat al fons del mar; és més senzill. Em refereixo a l’argument que han donat per justificar la seva aposta fracassada pel federalisme constitucional espanyol: «Ho havíem de provar. Havíem d’intentar entendre’ns amb els federalistes i progressistes espanyols.» Doncs bé, ja ho heu provat, igual com al llarg de la nostra dissortada història ho van provar molts altres catalans, i heu fracassat, com també van fracassar ells. Ara, podeu provar de posar la vostra mà dins una olla d’aigua bullent a veure si la sensació que noteu és agradable. Encara sort, la vostra provatura amb els espanyols del segle XXI no ha acabat ni amb afusellaments, ni empresonaments, ni exilis, tal com van acabar experiències pretèrites del segle passat i d’abans, tan sols n’heu sortit amb la cua entre cames i amb un estatut de fireta que ara convergents, socialistes i botiflers diversos ens voldran vendre com si ens hagués tocat la loteria. I encara algun incaut se’ls creurà…Com pot ser bo per als catalans un text que es fan seu Guerra, Ibarra o Chaves?

Ara, després de tantes abraçades amb zapateros i rubalcabas, després de tantes lloances a l’Espanya d’esquerres que tant dèieu que ens estimava, després de tantes renúncies per intentar pactar un estatut constitucional, després de tantes baixades de pantalons torneu a casa fent el ploramiques perquè el poble català us consoli, però oblideu que aquest poble no us va votar perquè us convertíssiu al constitucionalisme espanyol sinó perquè tiréssiu endavant una proposta independentista i d’esquerres, no pas una proposta autonomista més. «Feu-nos confiança», dèieu; estem davant un «nou procés constituent», repetíeu; «mans netes», insistíeu, abans que us dediquéssiu a fer de cobradors del frac, encarregar estudis a la senyora i col·locar germans i familiars. Ja m’imagino el vostre pròxim lema electoral: Torneu-nos a fer confiança, que encara no hem acabat la feina…

Però bé, deixem de parlar de misèries i fem-ho de coses positives. El 22 de març es va presentar al Col·legi de Periodistes de Barcelona –el pròxim 20 d’abril es farà a Girona, a la Farinera– una iniciativa anomenada Vota lliure, vota per la independència de Catalunya (votaindependencia.org), amb l’objectiu que els ciutadans d’aquest país emetem un vot nul independentista en el referèndum de l’Estatut. La presentació va anar acompanyada d’un acurat estudi de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB i la Diputació de Barcelona sobre l’evolució de l’opció independentista (del 1996 al 2005) en un hipotètic –per ara– referèndum d’autodeterminació, un dret que aquesta Espanya tan democràtica en què vivim ens nega, cosa que aquest estatut que diuen que hem d’aprovar no farà canviar. Doncs bé, l’estudi demostra científicament que el 2005 la diferència entre l’opció independentista i la contrària al Principat de Catalunya era tan sols del 8% a favor de la unionista, un percentatge reduït si comptem que la suma dels indiferents i dels NS/NC gairebé triplica aquesta diferència. En el treball es constata, també, que si les tendències es mantenen, el 2007 l’opció independentista i l’espanyola empatarien, i que el 2015 la secessionista tindria majoria absoluta.

Del que es tracta ara és de convertir el referèndum de l’estatut retallat en un assaig de plebiscit per la independència. La celebració d’un referèndum d’autodeterminació en un termini de temps curt ha de constar en l’agenda política, tot i que cap partit parlamentari català no ho reclami –deuen tenir massa feina amb les seves corrupteles–. Amb les dades a la mà, avui ja existiria una majoria social a favor de la independència o hi seríem a prop. Els vots nuls gairebé mai han passat de l’1%; per tant, tots els que superin aquesta xifra seran vots independentistes. El dia del referèndum de l’Estatut, doncs, ni «sí» ni «no»: independència. Castiguem Espanya amb el nostre vot.