| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
divendres, 7 d'abril de 2006 > Carta al President de la Generalitat
SÍLVIA MARTÍNEZ PÉREZ. AMER (SELVA).. Jo entenc que el procés i tràmits espanyols que s’estan fent amb la proposta de l’Estatut de Catalunya no acompleixen els mínims necessaris o acceptables. Li plantejo un exemple situat en el darrer tràmit aprovat (al Congrés). Mariano Rajoy quan ens va presentar el posicionament del seu partit ens diu: «Tengo derecho a decir que todo esto es una broma. Por que? Porque es una broma, y todos ustedes lo saben.» Rajoy també ens va preguntar: «Que ha pasado desde el 1932 hasta aquí para que en el nuevo Estatuto se hable de cosas que entonces no se hablaba?» Jo penso que «todo esto» no és com s’ha d’anomenar un debat polític en una democràcia seriosa. La meva reclamació és que el tràmit s’anul·li perquè s’ha fet en un ambient d’amenaça i violència que la cambra no ha sabut mantenir fora del debat. I també, perquè el preu és massa elevat i, alhora, no és ni de cap treball ni de cap projecte que millori el govern. Ho dic perquè crec que són raons per no considerar vàlid el procés; i, donat això, tampoc el resultat. Si això no és possible; pel que fa a la campanya, no trobo bo que el referèndum es pugui plantejar com un «Catalunya sí», o «Catalunya no». Ni que CiU digui a Espanya que ells representen el (únic) catalanisme polític. Tampoc em sembla correcte que es faci diferència entre radical i moderat per comparar ERC i CiU (bàsicament perquè a les notícies s’acostuma a parlar de «radical» per referir-se a accions violentes, o inacceptables, o estúpides, etc. I perquè en general s’utilitza aquest qualificatiu de manera arbitrària). Un altre element de la presentació del referèndum que no em sembla correcte és que es faci invisible l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat. |
 | |||
|