Quan estudiava a l’escola sempre em suspenien les matemàtiques. Les odiava. Ara les matemàtiques m’interessen com poques coses en aquest món. De gran he entès que tot són (som?) matemàtiques. La desgràcia és que mai en sabré prou perquè no em prepararen bé. La sort és que les operacions matemàtiques tendisc a veure-les amb un embolcall filosòfic, espai on em sent més còmode i segur.

Alliberat, ni que siga per ignorància, de la cotilla reglamentària poques coses em diverteixen més que especular amb els números. I entendre, per exemple, que es donen circumstàncies on no perd ningú o situacions imprevisibles a partir de seqüències numèriques aparentment innòcues. Un exemple: quan el president Maragall diu que al govern votaran les decisions en les quals no estiguen d’acord, aparentment està fent una addició però en la pràctica el que està fent és una subtracció que, de rebot, posa en perill la base numèrica de la seua pròpia existència. Realment són fascinants, les matemàtiques...