| |||||
|
dilluns, 3 d'abril de 2006 > El vot nul amb missatge centra el debat dels col·lectius sobiranistes pel referèndum de lEstatut
Diverses organitzacions estudien lopció de la papereta nul·laFERRAN ESPADA. Barcelona El debat sobre la posició que ha de mantenir lindependentisme en el referèndum de lEstatut després de laprovació del text en el Congrés no és exclusiu dERC. Un gran nombre de col·lectius lligats a diverses expressions de lindependentisme extraparlamentari o de caràcter sobiranista estudien larticulació duna posició conjunta, però existeix una discussió important sobre lopció per defensar: un vot nul que no sigui contrari a lEstatut però reclami més sobirania, o el rebuig rotund al text.
Una papereta amb el lema «Vull la independència de Catalunya» seria una de les propostes sorgides de lindependentisme extraparlamentari format per nombrosos col·lectius i organitzacions polítiques darreu del país. Aquesta seria la idea impulsada per la campanya autodenominada «Vota lliure, vota per la independència de Catalunya». La papereta constaria necessàriament com a vot nul i, segons els promotors de la campanya, es podria determinar la quantitat de paperetes en el recompte perquè, segons asseguren, «per inferència estadística es pot determinar un fons de vot nul, que tendeix a ser constant dins un rang». El màxim nombre de vots nuls en unes eleccions va ser el 1979, amb l1,76% dels vots, però les dades indiquen que hi ha una mitjana constant del 0,66% de vots nuls en el conjunt deleccions celebrades, que en el cas dels referèndums se situaria en el 0,60%. Restant aquest percentatge al nombre de vots nuls obtinguts en el referèndum es podria fer una projecció dels vots nuls obtinguts per la campanya. El precedent més pròxim és el que va impulsar Batasuna al País Basc després de ser il·legalitzada i que va aconseguir un ressò important. Però la situació política catalana és molt diferent de la basca i lopció del vot nul amb missatge té diversos condicionants: duna banda, requereix una important mobilització social i de distribució de la papereta i, de laltra, no té efectes sobre laprovació o rebuig de lEstatut, tot i que tindria un gran valor simbòlic segons el resultat. Els sectors de lesquerra independentista extraparlamentària, com ara Endavant i Maulets, plantegen un «no» rotund a lEstatut, ja que independentment del contingut consideren que és un instrument del marc jurídic espanyol que rebutgen frontalment. Molts altres col·lectius del ventall sobiranista consideren que cal buscar la fórmula per mostrar el suport a la proposta dEstatut sorgida del Parlament alhora que es rebutja el text del Congrés, que consideren una retallada inacceptable. Els col·lectius consultats no amaguen que serà molt important en la decisió final la posició que prengui la plataforma «Som una nació i tenim dret a decidir», perquè després de lèxit de la multitudinària manifestació del 18 de febrer el seu poder de mobilització és fonamental per a un projecte que ha de facilitar a centenars de milers de ciutadans informació, una papereta no convencional i el convenciment danar a votar per un vot nul. Si la plataforma optés pel vot nul, el missatge que shi inclogués hauria de ser menys explícit que el que proposen els grups independentistes per poder abraçar el gran ventall de sensibilitats polítiques que shi aixopluguen i soptaria per una frase en la línia del lema «Som una nació i tenim dret a decidir». Tot i que la plataforma inclou més de 700 col·lectius, les fonts consultades no amaguen que la posició dERC, que també en forma part, tindrà un pes considerable. |
|