Una papereta amb el lema «Vull la independència de Catalunya» seria una de les propostes sorgides de l’independentisme extraparlamentari format per nombrosos col·lectius i organitzacions polítiques d’arreu del país. Aquesta seria la idea impulsada per la campanya autodenominada «Vota lliure, vota per la independència de Catalunya». La papereta constaria necessàriament com a vot nul i, segons els promotors de la campanya, es podria determinar la quantitat de paperetes en el recompte perquè, segons asseguren, «per inferència estadística es pot determinar un fons de vot nul, que tendeix a ser constant dins un rang». El màxim nombre de vots nuls en unes eleccions va ser el 1979, amb l’1,76% dels vots, però les dades indiquen que hi ha una mitjana constant del 0,66% de vots nuls en el conjunt d’eleccions celebrades, que en el cas dels referèndums se situaria en el 0,60%. Restant aquest percentatge al nombre de vots nuls obtinguts en el referèndum es podria fer una projecció dels vots nuls obtinguts per la campanya. El precedent més pròxim és el que va impulsar Batasuna al País Basc després de ser il·legalitzada i que va aconseguir un ressò important.

Però la situació política catalana és molt diferent de la basca i l’opció del vot nul amb missatge té diversos condicionants: d’una banda, requereix una important mobilització social i de distribució de la papereta i, de l’altra, no té efectes sobre l’aprovació o rebuig de l’Estatut, tot i que tindria un gran valor simbòlic segons el resultat.

Els sectors de l’esquerra independentista extraparlamentària, com ara Endavant i Maulets, plantegen un «no» rotund a l’Estatut, ja que independentment del contingut consideren que és un instrument del marc jurídic espanyol que rebutgen frontalment.

Molts altres col·lectius del ventall sobiranista consideren que cal buscar la fórmula per mostrar el suport a la proposta d’Estatut sorgida del Parlament alhora que es rebutja el text del Congrés, que consideren una retallada inacceptable. Els col·lectius consultats no amaguen que serà molt important en la decisió final la posició que prengui la plataforma «Som una nació i tenim dret a decidir», perquè després de l’èxit de la multitudinària manifestació del 18 de febrer el seu poder de mobilització és fonamental per a un projecte que ha de facilitar a centenars de milers de ciutadans informació, una papereta no convencional i el convenciment d’anar a votar per un vot nul. Si la plataforma optés pel vot nul, el missatge que s’hi inclogués hauria de ser menys explícit que el que proposen els grups independentistes per poder abraçar el gran ventall de sensibilitats polítiques que s’hi aixopluguen i s’optaria per una frase en la línia del lema «Som una nació i tenim dret a decidir». Tot i que la plataforma inclou més de 700 col·lectius, les fonts consultades no amaguen que la posició d’ERC, que també en forma part, tindrà un pes considerable.
Els republicans encara no tenen decidida la seva posició sobre el referèndum. El vot nul amb missatge és una opció que ha debatut la militància. Fonts pròximes a membres d’ERC en el govern han reconegut que és una idea que han debatut alts càrrecs del partit, però sempre extraoficialment. Amb tot, el secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, rebutjaria plenament aquesta opció, que seria considerada inassumible per un partit de govern, i és vista com una opció d’organitzacions extraparlamentàries. Per tant, en espera de la decisió d’Esquerra, queden dues posicions que poden ser actius importants en la decisió final dels ciutadans. La Plataforma pel Dret a Decidir i Òmnium Cultural, que tampoc té una decisió presa, la qual probablement sorgirà de la consulta que vol plantejar als seus 15.000 socis.