La decisió de Chirac era previsible ja que així reafirma l’autoritat de l’estat respecte de les mobilitzacions dels joves i, més important, no desautoritza el seu primer ministre, que fins i tot havia anunciat, a un any de les eleccions presidencials, que dimitiria si no s’acceptava el CPE. No obstant això, i tal com preveien també els analistes, en la seva intervenció televisada Chirac va anunciar modificacions en els punts més conflictius. En aquest sentit, Chirac va anunciar que ha demanat al govern que redacti una nova llei amb dues modificacions: que el període de prova en què els empresaris podran acomiadar els joves baixarà dels 24 als 12 mesos i, que en cas de ruptura del contracte, els empresaris tindran l’obligació esgrimir-ne les causes. «Cap contracte podrà ser signat sense aquestes modificacions», va dir.

Chirac, que està en els moments de popularitat més baixos que mai ha tingut un president –segons l’últim sondeig només el 6% dels francesos aproven el CPE–, va adreçar-se a tots els interlocutors socials i organitzacions d’estudiants perquè «participin en l’elaboració de les noves disposicions». Així mateix, va instar el primer ministre a obrir «un gran debat nacional». Chirac i De Villepin van mantenir ahir una llarga reunió per establir «junts la posició definitiva» sobre el CPE, segons va informar el govern francès.

Arran de l’anunci de Chirac, la CGT, el primer sindicat del país, va anunciar que manté la jornada de protesta prevista pel 4 d’abril. També el líder del Partit Socialista, François Hollande, va puntualitzar que «no es va cap a la resolució del conflicte». Precisament, onze partits d’esquerres van firmar ahir una declaració comuna en què apel·laven «solemnement» a Jacques Chirac perquè retirés el CEP i, si no ho feia, demanaven als francesos que acudissin massivament a la manifestació de dimarts.

Milers de joves van seguir en directe les declaracions de Chirac des de diferents punts de l’Estat francès. Després d’escoltar les paraules de Chirac, centenars de joves presents a la plaça de la Bastilla de París, van afirmar a les ràdios franceses que les seves paraules eren «una provocació».

Abans que es pronunciés Chirac, uns 200 estudiants de Montpeller van enviar unes dues mil cartes per notificar al cap d’estat que està acomiadat perquè «ja no compleix les expectatives del seu contracte». Una carta similar també va ser enviada al ministre d’Educació, Gilles de Robien,