L’existència d’una figura del cap del moviment terrorista al qual s’atribueixen, entre d’altres accions, els atemptats de l’11-S a Nova York i els de l’11-M a Madrid, dins del museu, sembla no anar d’acord amb el que vol ser en el futur el castell de Montjuïc: un centre de la pau. Aquesta és, almenys, la intenció de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Defensa, que es troben immersos en una discussió sense fi per les condicions amb què el ministre José Bono vol cedir aquest espai a la ciutat. De fet, l’ús del recinte militar ja va ser cedit a Barcelona l’any 1960, però llavors el govern franquista va imposar com a condició que s’hi fes un museu militar que exalcés «les glòries» castrenses de l’exèrcit espanyol. Els estatuts del Patronat del Museu del Castell de Montjuïc dictaven que la direcció de l’espai fos compartida entre el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament de Barcelona.
Ara, però, amb la derogació d’aquesta llei franquista que ha impulsat el govern estatal del PSOE, el ministre José Bono proposa fer un consorci per dirigir el nou centre de la pau en què hi constarien, com a membres nats, el Ministeri de Defensa, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El text de la proposta de llei de cessió diu, textualment, en la seva exposició de motius, que el castell, «testimoni d’esdeveniments històrics d’amarg record, ha de convertir-se en un monument a la concòrdia», i per això, estableix que es converteixi «en centre per la pau. Des de aquest –continua el document– es difondrà la cultura dels drets humans i del diàleg en la resolució de conflictes».
La resta de condicions a què subjectava la cessió la proposta de Bono –com ara el manteniment de la guàrdia militar i la imposició de la bandera espanyola– va fer que el mateix alcalde, Joan Clos, renunciés al traspàs «en aquestes condicions». Fa poc, el regidor de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, va arribar a dir que les negociacions entre el PSOE i l’Ajuntament s’havien encallat, sense solució, vist l’atrinxerament del ministre en la seva posició. En tot plegat, el consistori hi veu –almenys ho comenta als passadissos– un joc d’estira-i-arronsa entre el cap de Defensa i el president del govern estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, que supera amb escreix l’àmbit municipal. De moment tots els grups polítics catalans al Congrés dels Diputats ja han anunciat esmenes a la totalitat al projecte de llei de Bono.
