Independentment de les xifres, però, el cert és que no es recorda una convocatòria tan important. No solament perquè és la primera vegada que el sector públic i el concertat s’han unit per fer una vaga, sinó també pel que fa a la repercussió sobre el sistema sanitari català. El mateix director de l’Institut Català de la Salut (ICS), Raimon Belenes, va qualificar de «significatiu» el seguiment, que va ser desigual segons els centres. Així, per exemple, a l’hospital de Bellvitge de Barcelona un 80% dels facultatius van fer vaga, mentre que al Sant Antoni de Vilanova gairebé no es va notar l’absència de la plantilla de metges, que va ser d’un 10%. Segons xifres dels sindicats, un 87% dels metges dels 56 hospitals catalans convocats i un 79% dels facultatius dels 450 centres d’atenció primària van seguir la vaga. Per la seva banda, Salut estimava el seguiment en un 44% i un 29%, respectivament, i no comptava en aquestes dades el personal que tot i secundar la protesta va haver de treballar per garantir els serveis mínims. Per demarcacions, els metges de Tarragona va ser els que més van secundar a la protesta (88%), segons el sindicat, seguits dels de Barcelona (84%), Girona (80,4%) i Lleida (80%).
Serveis mínims
Seguint les directrius marcades legalment pels serveis mínims decretats, les urgències i les unitats especials (cures i vigilància intensives, unitats coronàries, d’hemodiàlisi, neonatologia, tractaments de radioteràpia i quimioteràpia) van funcionar ahir amb normalitat. El que sí que es van veure afectades van ser les visites programades als metges de capçalera i a les consultes externes, que es van haver de d’anul·lar a mesura que avançava el dia. Salut no tenia quantificades el total de visites que es van anul·lar. A tall d’exemple, però, a l’hospital de Can Ruti de Badalona en dos dies s’hauran desprogramat prop d’un miler de consultes d’especialistes i de les 19 sales d’operacions que funcionen habitualment, només 4 van estar actives ahir. Els serveis mínims es mantindran mentre duri la vaga, és a dir, avui i demà.Els metges van fer ahir jornades de protesta en diferents ciutats catalanes. A Barcelona, uns 300 facultatius es van concentrar a la porta de l’hospital general de la Vall d’Hebron, on van xiular i van cridar consignes contra les polítiques de la conselleria de Salut i de la seva titular, Marina Geli. El secretari general de Metges de Catalunya, Patricio Martínez, va manifestar que la seva reivindicació no és econòmica sinó de «dignitat professional». Els metges en vaga reclamen una millora de la qualitat assistencial, «la qual es tradueix en una major contractació de personal», va dir Martínez, que estima en més de 500 els facultatius que farien falta per normalitzar la situació. En aquest sentit, Rosa Boyé, radiòloga de la Vall d’Hebron, va especificar que les especialitats amb més falta de personal eren radiologia, anestèsia, pediatria i ginecologia i obstetrícia. També es queixen que fan una jornada laboral més llarga que altres col·lectius. Belenes, que va admetre que el col·lectiu està mal pagat, va replicar que els últims dos anys i mig l’ICS ha tingut un augment de la plantilla d’un 5% i va recordar que la consellera Marina Geli havia promès una inversió de 320 milions d’euros per als pròxims tres anys. Pel que fa a la vaga, Belenes va dir que era «legítima» però «gravíssima en un servei públic».
L’acostament de posicions entre el Departament de Salut i Metges de Catalunya no semblava ahir fàcil, tot i que les dues parts reconeixien que cal recuperar la via del diàleg, ja que en aquesta protesta els més perjudicats són els usuaris. Metges de Catalunya ha convocat per avui una concentració al Parc Taulí de Sabadell i una altra per demà davant del departament de Salut.
)
