A la sessió dahir a la tarda a la Facultat de Lletres, organitzada pel departament de geografia, història i història de lart, els conferenciants també es van referir a l«anticatalanitat» de la Conferència Episcopal Espanyola i al pes de lOpus Dei dins del Vaticà com a probables causes, en primer lloc, de la incorporació de les parròquies de la Franja de Ponent al nou bisbat de Barbastre-Montsó, creat el 1995 i, més recentment, de la reclamació per part daquest últim de 92 obres dart procedents de parròquies de la Franja que es troben al Museu de Lleida des de fa més dun segle. Segons Casanova, el bisbat de Barbastre la ciutat on va néixer Escrivá de Balaguer, fundador de lOpus Dei va estar a punt dextingir-se i, amb lampliació del 1995, va passar a ser el segon més important dAragó.
Els conferenciants van defensar el patrimoni artístic de la Franja com «lúnic testimoni material duna col·lectivitat amb una història comuna», i per això no entenen lactitud submisa de la Generalitat respecte a la jerarquia eclesiàstica. «Som encara en temps de Franco?», va dir Casanova, segons el qual «estem davant dun cas Galileu de les ciències jurídiques en ple segle XXI». Macià també va dir que el bisbat de Barbastre «vol apropiar-se de la història dels altres».