En un calaix no hi ha espai per a cinc. Sota aquest enunciat s’engloba el treball dels cinc artistes alemanys que aquests dies presenten la seva obra al centre cultural La Mercè. Cinc propostes que responen de forma interdisciplinària a l’heterogènia estètica que ens visita en els darrers temps. I és que d’aquí prové la frase que els dóna títol. Potser no hi ha característica més encertada que la que constata la diversitat de propostes, de mirades, de reflexions.

Cada un d’ells proposa un camí diferent per acostar-nos a la seva reflexió plàstica. Christian Frosch treballa a partir d’una acurada descripció de tots els procediments i utensilis que intervenen en el procés pictòric, així s’articula una tensió entre ell mateix i els materials utilitzats, i aconsegueix que el seu art es quedi a les portes de la pintura sense proclamar-se com a gest culminat, només insinuació d’allò que podria ser però no és.

El diàleg que proposa Paul Havermann s’estableix a partir de la imatge pictòrica, la superfície mural i l’espai que l’envolta. Havermann juga amb els diferents elements individuals per tal de reordenar-los en un nou context, així aconsegueix crear un nou espai en què la paret, l’espai físic i l’espai intermedi s’agermanen a través de la seva intervenció. Karem Irmer aposta per unes intervencions subtils i intuïtives emmarcades en un espai arquitectònic. L’artista pensa l’espai, l’habita i el modifica a partir de petites incisions que responen a la seva particular interpretació del ser de l’ésser en el món. I des del que la mateixa artista anomena «temps local», Maria Maier ens endinsa en la visió que ha adquirit després de viatjar per diferents països i continents, en aquest cas concret Nova York. Així ens trobem amb tot un conjunt de boques d’incendi que s’interrelacionen amb alguns dels seus treballs anteriors. Composicions instaurades en espais circulars són l’escenari d’una mirada microscòpica d’allò quotidià a través d’una ampliació d’un detall real; el conjunt esdevé metàfora d’una realitat exterior i una d’interior. I per acabar, Friederike Warneke, que presenta un conjunt de quadres materials o pneumàtics de gran format. Warneke es refereix a les seves creacions murals des de conceptes que es poden experimentar sensorialment (tacte, densitat, transparència, lleugeresa, pesantor i duresa). L’artista sotmet el material a una metamorfosi quasi ontològica, i aconsegueix que aquest s’erigeixi sota un nou marc estètic i referencial.

COL·LECTIVA. En un calaix no hi ha espai per a cinc. Centre cultural La Mercè

Pujada de la Mercè, 12

Girona

Fins al 30 d’abril