«Tots els contes infantils tradicionals són masclistes. No se’n salva ni un», assegura Roser Colomer, coordinadora del centre de documentació Artur Martorell de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, especialitzat en literatura infantil i juvenil i didàctiques curriculars. «Les dones sempre apareixen en espais interiors de la casa, preferentment a la cuina, fent feines domèstiques. Totes es representen amb cabells rossos i amb faldilles. No n’hi ha ni una que porti pantalons. I la seva salvació i felicitat suprema és el matrimoni, trobar un príncep blau», explica, i hi afegeix que tan sols cal recordar, per exemple, els relats de la Ventafocs, la Blancaneu i la Bella Dorment.

Aquests i altres aspectes són els que analitzen les escoles bressol que s’han implicat en el projecte de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Però quina és la solució? No explicar contes tradicionals als infants? Colomer opina que els contes s’han d’explicar –«no pot ser que un infant no conegui el conte de la Caputxeta vermella»–, però d’una manera crítica i «fent adonar a la canalla dels rols sexistes». «Casant-se, què en traurà?» «Les vostres mares treballen fora de casa?», proposa com a preguntes que es poden plantejar als infants. Segons Colomer, la nostra societat està molt més avançada del que plantegen els contes, escrits, la majoria als segles XVIII i XIX.