| |||||
|
divendres, 24 de març de 2006 > Costumari sexual dels catalans
"El periodista i sociòleg Salvador Alsius publica un llibre de secrets dalcova i llençols"la crònica MANUEL CUYÀS / QUIM PUIG. ""
El periodista Salvador Alsius sha cansat que la majoria de ciutadans del país lassociïn amb «lhome dels Sants». La veritat és que és un apel·latiu que ell sha treballat a fons, primer parlant dels inquilins del cel cada migdia a TV3 i després publicant un llibre que es va dir Hem perdut loremus. Molta gent no sap avui dia què vol dir «perdre loremus» però Alsius ja sencarregava dins del llibre dexplicar-ho juntament amb altres paraules i expressions dús popular tretes de la terminologia religiosa, també dita «de missa». Salvador Alsius, doncs, sha cansat de ser l«home dels Sants» i per demostrar-ho i per canviar de vida no és que shagi passat al bàndol contrari, que és el de lestol dels dimonis, però quasi, quasi. Acaba de treure un llibre que porta el títol de Catalunya sexual (La Campana, 2006). Com que som moderns no direm ara déu nos en guard que un llibre dedicat al sexe és un llibre pecaminós ni contrari a les normes celestials, però la veritat és que, per fer-lo, Salvador Alsius ha hagut de penetrar en alguns antres que ni els sants més comprensius i de la seva advocació veurien amb bons ulls. Alsius és periodista i a la vegada és sociòleg, i el llibre que ha fet participa, com dirien els erudits, de les dues disciplines. Es tracta descatir quines confiances mantenim els catalans amb el sexe. Des que som petits creuen els nens encara en la cigonya? fins que som grans. Els més petits de la casa no creuen ja en la cigonya sinó que hi ha la sospita que es pensen que els nadons són baixats dInternet pels pares. Pel que fa als adults... Ai, aquesta paraula, adults, que remet a adulteri. El periodista i sociòleg Alsius gira visita a llocs perfectament anunciats, perfectament oberts al públic, on es practica lintercanvi de parelles; sen va a agències matrimonials on ell mateix se sotmet als qüestionaris que permeten saber ledat, les aficions i lorigen geogràfic de la senyora que més et convé; assisteix al rodatge de pel·lícules depidermis panoràmica; es fa acompanyar als meublés més acreditats, entre ells la inevitable Casita Blanca de Barcelona; parla amb prostitutes; participa en tertúlies de gais, lesbianes i transvestits; assisteix, astorat, a sessions de sadomasoquisme. Aturem-nos en el sadomasoquisme. Explicava Alsius en lacte de presentació del llibre que durant el treball de camp en un daquests locals on els que sestimen sapunyeguen i van a trompades va tenir ocasió dentrevistar-se amb persones del tot normals, persones que les veus pel carrer o te les trobes a la taula del costat al restaurant i semblen i són perfectes pares de família i ciutadans de vida regulada i exemplar. El problema dAlsius era com dir que es tractava de persones normals si de normals, a la particular manera, en som tots, i per no ofendre ningú. Els dubtes es van acabar quan va trobar entre la clientela dun daquests locals un veí seu descala, i així ho va escriure. No hi ha ningú més normal que un veí descala, que un senyor que dorm sobre o sota teu. En llits i pisos separats, ben entès. Que després el veí somiï certes fantasies ja és cosa dell. Tot això sembla mig de broma però la veritat és que encara que Alsius es decanti en alguns passatges per la ironia ens trobem davant un llibre molt seriós, un reportatge molt ben fet i molt treballat sobre el costumari més íntim dels catalans. Parlant dintimitats. El llibre demostra que al lloc més difícil dentrar i saber quines accions shi duen a terme no és als antres canalles sinó a les alcoves matrimonials de tota la vida, de persones normals. |
|