«Pot ser que el País Basc acabi separant-se d’Espanya juntament amb Catalunya. Però mentre es faci de manera pacífica a través d’un procés constitucional legítim, aquest que ETA ha buscat sabotejar durant gairebé quatre dècades, que així sigui», argumenta el diari econòmic de Nova York. The Wall Street Journal adverteix que malgrat que ETA desaparegui per sempre, «això no posarà fi als maldecaps bascos d’Espanya», perquè tot i que molta gent «no simpatitzi amb el terrorisme, sí que ho fa amb l’agenda política d’ETA». El mateix rotatiu recomana que s’esperi una mica abans de començar les celebracions, veu «sensata» la prudència de José Luis Rodríguez Zapatero i creu que la «duresa» de l’anterior president espanyol, José María Aznar, «va funcionar» i que la prova és que fins dimecres, «ETA estava terriblement colpejada, gairebé derrotada». La resta de rotatius, televisions i ràdios nord-americanes també van informar de l’afer. The Washington Post anuncia que «separatistes bascos declaren l’alto el foc permanent» i The New York Times titula que «combatents bascos» anuncien l’alto el foc per «enfocar la seva atenció a aconseguir la independència per mitjans polítics». El britànic The Guardian, pròxim al laborisme, aconsella el PP que sigui menys «emotiu» perquè «el futur importa més que el passat» i que ETA ha demanat «al senyor Zapatero que sigui el Tony Blair d’Espanya». The Guardian diu que «la gran diferència» entre el cas nord-irlandès i el basc és que «el Sinn Féin fa molt de temps que està en política, mentre que Batasuna ha estat prohibit i debilitat», tot i que «la pau, probablement, impulsarà la seva posició». Els diaris irlandesos, la majoria dels quals parlen de «grup separatista basc» expressen el seu optimisme i n’hi ha, com The Belfast Telegraph, que destaquen el rol de dos capellans que han supervisat el procés de pau irlandès i que ara han participat en el cas basc, com Alec Reid i Harold Good.

El rotatiu francès Le Monde subratlla que Zapatero necessitarà el «suport polític» del govern francès i que els bascos reclamen decidir democràticament el seu futur en un «gran País Basc a les dues bandes de la frontera francoespanyola» i que això es contradiu amb el concepte unitari de l’Estat francès.