«Faré setanta anys al maig i no he de començar ara cap carrera. Però escriure en català em costa un peatge molt fort si vull ser coneguda a l’estranger.» Olga Xirinacs expressa així les dificultats que troba ella, i també altres escriptors, per ser traduïda a altres llengües: «Aquesta és una feina que haurien d’assumir els editors, els agents literaris o les institucions. Però això no passa. Jo he anat molt de temps al darrere per traduir al castellà Al meu cap una llosa, que va guanyar el premi Sant Jordi l’any 1984 i que gira al voltant de Virginia Woolf, una escriptora que ha tornat a l’actualitat gràcies al cinema. Doncs bé, al final la traducció me l’he hagut de pagar jo. Per això dic allò del peatge.»

La traducció al castellà és el requisit que, segons Xirinacs, demanen «les cases lectores estrangeres per accedir a llegir alguna obra catalana». I posa com a exemple la presentació que aviat farà a Lituània del disc Grills de mandarina, una obra en què ha col·laborat amb el saxofonista Xavier Pié: «També he hagut de traduir al castellà els poemes, a petició dels lituans.» I un altre exemple: «Jo vull anar a les fires. I a la de Guadalajara, on la literatura catalana era la convidada, no hi podia accedir cap escriptor que no tingués un llibre traduït al castellà. I jo potser ja he fet tard per ser coneguda a fora.» Però, per si encara hi és a temps, i també per demostrar la seva protesta, Xirinacs ha decidit escriure El hijo del tejedor en la seva llengua materna, «ja que la mare era asturiana», i hi afegeix: «M’hi he sentit molt còmoda i estic molt contenta del resultat final.» L’editorial Meteora ha publicat el llibre, que va presentar a Tarragona l’escriptor i editor Emili Rosales. Olga Xirinacs, poeta i novel·lista, ha guanyat els principals premis de la literatura catalana, com el Josep Pla, per Interior amb difunts; el Ramon Llull, per Zona marítima; o el Sant Joan, per Enterraments lleugers. La Generalitat li va concedir l’any 1990 la Creu de Sant Jordi.