Martín va detallar que en realitat han detectat «una pila de situacions irregulars» al terme municipal de Tortosa, però que la normativa estableix una diferència molt clara entre les construccions que es podrien legalitzar i les que són «irreversibles», i per tant obliguen les administracions a ordenar enderrocaments. En aquest sentit, Martín va avançar que els serveis tècnics d’Urbanisme acaben d’enllestir un catàleg que inclou totes les estructures construïdes en sòl no urbanitzable, i que l’Ajuntament ha detectat més de 8.000 construccions, una xifra que sens dubte ha desbordat qualsevol previsió. «L’inventari inclou casetes de camp, masos i grans xalets, però també magatzems agrícoles i altres estructures de sopluig», va dir el regidor.

En principi, l’Ajuntament estava obligat a fer un catàleg dels masos del municipi, amb l’objectiu que fos inclòs al nou POUM, però Urbanisme va voler anar més enllà i ha acabat per inventariar totes les construccions en sòl no urbanitzable. Martín va precisar que els serveis tècnics han tardat un any i mig, i que el treball té vuit volums, ja que també inclou les fotografies i els mapes amb la situació de les construccions. De fet, la memòria del POUM estableix que el terme municipal de Tortosa té prop de 500 hectàrees de creixements disseminats, mentre que el sòl urbà és d’unes 1.202 hectàrees, amb 428 hectàrees de sòl urbà consolidat. El POUM reconeix fora de la ciutat uns 1.500 habitatges que cal «regular i ordenar», i preveu que el sòl urbà no consolidat puga arribar a les 774 hectàrees, després de la incorporació d’alguns creixements extensius.