Sumant Barcelona, Girona i Reus, actualment hi ha a Catalunya un total de 46 instal·lacions aeroportuàries, de les quals només onze reuneixen les condicions mínimes per ser considerades com a aeroports o aeròdroms. El pla d’aeroports aprovat per CiU l’agost del 2003 preveia duplicar aquesta xifra i dibuixar un mapa amb 24 instal·lacions, fet que implicava la construcció de tretze pistes noves: una a les Terres de l’Ebre d’aviació regional, set dela mateixa categoria del de Sabadell, la Cerdanya i Igualada-Òdena i cinc aeròdroms auxiliars. CiU projectava també construir un aeroport complementari de Barcelona i Sabadell, reobrir l’aeroport de la Seu d’Urgell tancat des de 1984 i reconvertir el d’Alfés en un gran aeroport regional.

Aquest document, però, mai es va arribar a aplicar ja que el tripartit va decidir revisar-lo i redactar el seu propi mapa d’aeroports. «Era un pla faraònic que plantejava una xarxa molt extensa però irrealitzable per l’impacte que suposava sobre el territori i la falta de recursos econòmics», comenta el secretari de mobilitat de Política Territorial, Manel Nadal. El nou pla, en el qual encara està treballant el govern i que està previst que s’aprovi aquest mateix any, descarta definitivament set dels tretze nous aeroports que volia construir CiU (Osona, la Selva-Maresme, Alt i Baix Empordà, Isona, Castellar del Vallès i el complementari Barcelona-Sabadell) i en proposa alguns de nous –els més importants, el d’Alguaire, a Lleida, després de descartar l’ampliació d’Alfés, i un de nou al Bages, presumiblement a Fonollosa.

Tot i la reducció prevista i malgrat que la construcció dels aeroports projectats per CiU a Cervera, Arnes, Lladurs, Ribera d’Ebre i Tremp només apareixeran en el pla del tripartit com a simples propostes, Nadal subratlla que al final hi haurà més aeroports dels que preveia fer CiU, ja que la voluntat del govern és transformar alguns camps d’ultralleugers, com és el cas de Prat Moià, Roquetes i Viladomat, en aeròdroms d’aviació general i esportiva. El nou pla, basat en un model de xarxa piramidal, també ha de servir, segons Nadal, per definir un nou model de gestió.

Millora dels existents A banda dels aeroports de nova creació, el pla d’aeroports del tripartit preveu la millora d’alguns dels aeroports ja existents, com és el cas d’Igualada-Òdena, en què s’invertiran 6 milions d’euros per reconvertir-lo en un aeroport esportiu, cosa que significa ampliar la pista i fer edificis i accessos nous. El pla també projecta l’ampliació de la pista de Calaf-Sallavinera de 800 a 1.000 metres, per poder-hi fer les pràctiques de les escoles de vol de Sabadell, i la millora de l’aeròdrom de la Cerdanya amb una inversió d’1,2 milions d’euros per remodelar edificis i accessos. En aquest cas, la proposta del tripartit és crear un consorci per a la seva gestió format per la Generalitat i el Consell Comarcal de la Cerdanya, ja que Nadal precisa que un altre dels inconvenients del projecte convergent «és que no plantejava cap model d’explotació».

Pel que fa a Alfés, un aeroport esportiu i d’emergències que CiU pensava reconvertir en un gran aeroport regional, el tripartit preveu únicament arranjar la pista i tancar les instal·lacions ja que, com va explicar el conseller Joaquim Nadal en resposta a una pregunta del diputat de CiU Josep Rull «no es pot ampliar perquè hi ha un informe negatiu respecte a l’impacte ambiental fet per l’anterior govern».

Rull, que ha presentat nombroses preguntes parlamentàries sobre el mapa d’aeroports, critica que el tripartit «hagi congelat un pla que estava pactat i negociat amb el sector sense oferir cap alternativa». El diputat entén que la falta de previsió del tripartit –«es van començar a moure arran de l’accident de Sabadell quan actuacions com la prevista a Igualada-Òdena ja haurien d’estar fetes»– ha motivat que «Catalunya hagi perdut dos anys en matèria aeroportuària i segurament s’acabarà perdent tota la legislatura».