Les batalletes que explica el pare sobre el seu passat com a músic de rock ja comencen a cansar i el nen no sap si creure-se-les. La recerca en el Google no dóna gaires resultats, a l’E-mule no troba res i a l’Itunes tampoc hi ha cap MP3 del grup del pare, que no ha tocat mai ni a l’Acampada ni al Senglar. El seu pare va formar part d’una generació de grups que van obrir foc als vuitanta cantant en català. Una generació perduda que va quedar atrapada entre el rock laietà i progressiu dels setanta i l’anomenat «boom del rock en català» dels noranta amb els quatre del Sant Jordi al capdavant.

Als vuitanta es va viure una eclosió de bandes arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya també, però la premsa, els mitjans de promoció i les discogràfiques es van quedar exclusivament amb la sobrevalorada movida madrilenya. I si els grups que cantaven en castellà van quedar fora de joc, molt més magre ho van tenir els que van decidir de manera natural fer-ho en català. La seva va ser una travessa en el desert. Una generació perduda que per lògica reclama el seu dret a ser reconeguda com a pionera, com ha fet la revista Rockcol·lecció del grup Enderrock amb un número especial. Per Sant Jordi s’editarà un doble CD recopilatori i dissabte passat quatre d’aquestes bandes van treure la pols als instruments per recordar les seves cançons a Bikini.

Va començar el grup de l’ex-Coses Ton Rutllo, els TR, que van oferir una actuació acústica en format de quartet en què van mostrar el seu pop urbà amb un cert pòsit de folk. Els van seguir B-30, amb un posat més rocker i un so més contundent. Duble Buble no era la primera vegada que tornava als escenaris, ja ho va fer l’any 2001 amb un parell de concerts per presentar el recopilatori Recull. Perduts al mig de l’espai, el més semblant a un hit que van tenir, va reactivar les neurones dels records i dels sentiments, com també ho van fer Clava’t i Cristina. El grup de l’Esquirol va actuar amb la formació completa i amb tres vocalistes de suport. Els N’Gai N’Gai es van caracteritzar per una cura en la imatge; el cantant Jordi Bastard no se’n va oblidar i va rescatar del calaix una camisa i una jaqueta recuperades de l’imaginari d’Adam & The Ants i, és clar, les seves Sunglasses. Tema que va sonar juntament amb Tu ho fas per mi, Fotomaton, Pol petit i No hi ha futur, entre altres cançons reivindicables del grup de Sant Pol de Mar, que, per cert, torna a estar actiu.

Dilluns, quan el nen torni a l’escola podrà dir orgullós que el seu pare és un vell rocker d’aquells que no moren mai.