divendres, 3 de març de 2006
> Si més no, vam riure
la crònica
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
""
El president Maragall tenia un dia especialment fi. Josep Piqué, portaveu del PP de Catalunya, va ironitzar sobre la unitat del tripartit: «Cregui'm que celebro veure'l conjuntament amb el seu govern, perquè constato que encara hi són.» Pasqual Maragall el va respondre ràpid i veloç: «Em satisfà que vostè es congratuli de l'existència d'aquest govern, com nosaltres ens congratulem que el govern del qual vostè va formar part ja no hi sigui.» I tots vam riure; els diputats, els periodistes i el públic, que n'hi havia força i de jove, va celebrar el nivell irònic dels dos polítics. S'agraeix aquest esforç en un dia que tothom va parlar de l'Estatut per a la galeria. El nivell més elevat d'això que dèiem el va posar la presidenta del grup socialista, Manuela de Madre, amb una conferència míting no prevista, amb una pregunta final al seu «president estimat, president de la Generalitat». Vet aquí que Artur Mas comencés així la seva intervenció: «Molt Honorable President de la Generalitat, permeti'm que jo utilitzi l'expressió protocol·lària i no la que està subjecta a impulsos sentimentals.» I també vam riure, és clar. I també quan Maragall el va replicar: «Ja sabia, senyor diputat, que vostè no es mou per impulsos sentimentals, només faltaria!, no té fama... no té aquesta fama, vull dir, en té unes altres, diguéssim, aquesta virtut no l'abelleix.» I vam tornar-hi quan Mas va tornar-hi: «Li he de confessar que els meus sentiments respecte a vostè són contradictoris, què vol que hi faci!, però hi són, senyor Maragall.»
A la Ciutadella no reien, en cap de les dues concentracions de protestaires. Al lateral hi havia representants de CCOO, CATAC i la CGT protestant contra les privatitzacions i cridant «tripartit, botifler». A la part central, just davant de la porta d'entrada al Parlament, hi havia la gent de RTVE, protestant i recollint signatures contra el tancament de Ràdio 4. Miquel Iceta, portaveu del PSC, va ser l'únic o un dels únics socialistes a firmar. De la resta de partits i els periodistes, tothom ho feia. Enric Marín, secretari de comunicació del govern, no va voler firmar: «Prefereixo la negociació i parlar-ne amb la Carme Caffarel.»
|
