Al registre civil de Barcelona, cada dia laborable s’hi casen entre deu i dotze parelles. No hi ha bodes ni a l’agost ni els dies festius. A final de setmana donaven hora a les parelles amb l’expedient matrimonial acceptat per celebrar el casament a mitjan mes d’abril. Segons fonts del registre, «si tot funciona bé la tramitació dels documents es pot fer en 60 dies». La jutgessa Maria del Mar Ortega no només oficia casaments en una sala habilitada del registre sinó que també es desplaça, si cal, a l’hospital. Més del 50% de les parelles que fan els tràmits acaben celebrant la boda al mateix registre.

Les mateixes fonts indiquen que en els últims anys la immigració ha estat un factor de canvi i d’augment de la feina al registre civil no només per les bodes sinó també pels naixements. Es pot dir que el registre és com Barcelona, un espai on s’uneixen diferents nacionalitats. Així ho veuen els treballadors, que cada dia hi atenen persones de diferents països; és habitual la celebració de bodes entre catalans i estrangers. La tramitació documental en aquests casos es pot allargar més durant mesos perquè s’ha de demanar documentació a l’exterior.

Els matrimonis entre homosexuals, en canvi, no han suposat una càrrega afegida. Sí que tenen feina per registrar bodes que s’han fet a l’estranger i per fer el que s’anomena un tràmit de capacitat –validar, per exemple, un matrimoni fet pel ritus musulmà.