dilluns, 20 de febrer de 2006
> Els «altres» Rubianes
Múltiples propostes sobreviuen, fa anys, en petites sales de Barcelona a l'ombra de la premsa
JORDI BORDES.
Barcelona
Hi ha més Rubianes que el Pepe de Can Pistoles de la Rambla. Tot i que la gran referència d'espectacles en què manté la fidelitat del públic és Rubianes, solamente hi ha molts muntatges que es mantenen puntualment en escenaris com el Teatreneu i el Llantiol o sales emergents de Barcelona. Aquests espais tenen una mentalitat diferent en la qual, en comptes de programar per setmanes, es confecciona la cartellera amb molta més mobilitat. La majoria d'aquests espectacles són comèdies en clau de monòleg i en castellà. Responsables del Llantiol especulen que els actors catalans no s'atreveixen a arriscar-se. No és del tot cert, ja que actors com Arnau Vilardebó, Carles Flavià i Manuel Barceló defensen textos des de fa anys.
+ El Llantiol és l'escenari de grups de música que teatralitzen els seus concerts, com Yuri y su Orquesta de Cosmonautas. Foto: GABRIEL MASSANA
|
En aquesta llista serien imprescindibles Dani Pérez (Los unos por los otros), Sergi Dantí (Queridas bestias), Joan Gimeno (Ameno) i Los Modernos (Breve desconcierto breve). Fa prop de dos anys que hi fan aquests espectacles però, provisionalment, són fora de cartell. Pérez i Modernos preparen novetats.
Barceló i Fo.
Manel Barceló fa 23 anys que està treballant en La tigressa i altres històries de Dario Fo. Després de fer-la voltar per mig món, apunta que l'obra ha despertat la vocació teatral d'alguns espectadors.
Jazz i revista.
Maribel Ibarz manté des de fa 10 anys (diu el web d'ofertes culturals Atrápalo), Con la muerte en los tacones. És una obra en què l'exvedete d'El Molino fusiona teatre i jazz. Ara fa actuacions puntuals al Llantiol.
Godoy, set i suma.
El monologuista és un dels veterans del sector que ha sabut resistir la crisi dels cabarets i la convivència amb les màfies de clubs de carretera amb un espectacle d'humor absurd i una mica culte. Disposa del prime time del Teatreneu amb Esperando a Godoy.
Vilardebó i els grecs.
Arnau Vilardebó fa prop de cinc anys que presenta el seu Neixen déus.
«Zàping».
Han vist aquest espectacle més de 45.000 persones en escenaris com el Goya, el Llantiol i el Teatreneu. L'obra es presenta com un concurs de televisió: els participants són els actors que improvisen sobre els temes que proposa el públic. L'alternativa al Teatreneu del mateix grup, que dirigeix José Luis Adserias, és Improfighter, una batalla d'acudits que recorda el pressing catch de la tele. El rànquing es pot seguir per Internet. Hi ha espectadors que els han vist fins a 35 cops, «són el nostre club de fans».
Clònic biònic, a la Metro.
La discoteca Metro programa actuacions només les matinades dels dilluns .el grup Clònic Biònic són una referència, ja que tornen periòdicament-. Tot i que se'ls exigeix un canvi de números, ells mantenen l'estructura de directe i gravat , de comèdia i drama. «És un trencaclosques que busca la connexió amb el públic», diu el coreògraf i ballarí Lamberto García.
Un any antiestètic.
Es diuen Corporación Antiestética i ja fa un any que presenten la comèdia Un mundo feliz al Teatreneu. Ara s'hi estan els dijous, divendres i dissabtes a la nit. Els primers 45 minuts són iguals però varia l'últim quart d'hora. Per Adolf Baqués, actor de la companyia, aquest «és un alicient» pels espectadors. És un dels espectacles més comprats a l'Atrápalo.
El Cansancio, promet.
El grup El Cansancio, tot i que només fa sis mesos que actuen al Teatreneu, promet fer llarga estada. Berto Romero capitalitza La apoteosis necia una comèdia inclassificable que es completa amb guitarrista en directe.
|
)
