dissabte, 18 de febrer de 2006
> El (no) salt de l'Àngel
«Resulta interessant de remarcar la forta dosi de generositat política que ha demostrat Àngel Cortadellas, que, tot i aspirar amb tota la legitimitat del món a encapçalar la candidatura, ha decidit quedar-se en segon terme»
la crònica
FRANCESC DOMÈNECH.
+ Una imatge d'arxiu d'Àngel Cortadellas, aspirant a encapçalar la llista republicana a Reus però que s'ha retirat en benefici de la col·lectivitat. Foto: J. FERNÁNDEZ
|
Se suposa que quan algú s'afilia a un partit polític ho fa per participar d'una manera més eficaç en el procés de millora i avenç de la societat de la qual forma part. Se suposa que el partit es tria en funció de les afinitats ideològiques. I se suposa que, un cop a dins, resulta del tot legítim aspirar que aquesta participació es concreti en una presència més o menys directa a les institucions, la qual cosa implica poder aplicar a la pràctica les idees que cadascú pugui tenir sobre qualsevol àmbit. I se suposa que un partit el formen moltes persones, que comparteixen la mateixa aspiració. I, és clar, no tots els militants poden ser candidats a una mateixa cadira, la qual cosa fa que els partits tinguin establerts uns mecanismes interns per decidir qui representa el col·lectiu en cada circumstància, quin dels aspirants juga en nom de tots per ocupar una cadira des d'on es pugui posar a la pràctica la idea de canviar les coses. I en aquests processos sol haver-hi guanyadors i perdedors. I, si es fan bé, qui en surt reforçat és el col·lectiu.
Al Casal Foment d'Esquerra Republicana de Catalunya a Reus s'ha viscut un exemple d'aquest procés. Si l'elecció de l'executiva local va servir per visualitzar l'existència de dos aspirants a ser els caps visibles de la voluntat de transformació de tot el col·lectiu (Àngel Cortadellas i Empar Pont), l'assemblea de militants va celebrar-se fa poc amb una única candidatura per a les pròximes municipals, la d'Empar Pont, que obtenia un amplíssim suport de la militància. Què ha passat durant tots aquests mesos? Suposo que serà difícil que algun dia se sàpiguen els detalls de les converses i negociacions que han tingut les dues parts. Però és evident que el resultat final ha estat òptim des del punt de vista del partit: repetir cap de cartell és una decisió probablement assenyada des del punt de vista de la imatge pública del partit, i més encara si aquesta repetició s'ha decidit sense traumatismes difícils de curar. No hi ha hagut sorpreses. Però resulta interessant de remarcar, tenint en compte la mala fama que té d'un temps ençà la classe política, la forta dosi de generositat política que ha demostrat que té Àngel Cortadellas, que, tot i aspirar amb tota la legitimitat del món a encapçalar la candidatura, ha decidit quedar-se en segon terme en benefici de tot el col·lectiu. Decidia no intentar fer el salt, un gest important, tenint en compte que la generositat no figura en la llista de virtuts que els ciutadans consideren que té la classe política. La mateixa reflexió, la podem fer en una altra casa, també a Reus. A CiU, Carles Pellicer sortia elegit candidat a l'alcaldia amb un amplíssim suport de la militància. En aquest cas, l'acte de generositat el va fer qui també, amb tota la legitimitat del món, aspirava a aplicar les seves idees en relació amb la ciutat, l'esportista Jordi Cervera. Es va retirar, i d'aquesta manera permetia reforçar el partit, almenys en clau interna. És curiós: Cervera, com a esportista, sap què és perdre. I, com a nedador de fons, coneix estratègies per arribar a bon port al capdavant de la colla, encara que durant el camí s'amagui per guardar-se les forces per quan toqui. I Cortadellas practica un altre esport que necessita dosificació: l'excursionisme. I en l'excursionisme català té fama aquella cançó dels Equirols que diu «fent camí per la vida, em tocarà menjar la pols...».
|
)
