dijous, 16 de febrer de 2006
> El PSOE dóna llum verd a les vegueries, però subordinades a la llei bàsica estatal
ERC qualifica d'«error històric» que CiU i ICV acceptin que l'Estat «estableixi» el règim jurídic dels nous ens territorials
TIAN RIBA.
Madrid
La ponència mixta Congrés-Parlament que elabora l'informe de nou Estatut va donar llum verd ahir a la nova organització territorial de Catalunya en vegueries, però aquests nous ens territorials, que substituiran les diputacions, quedaran subjectes a la llei bàsica estatal, un fet que ERC va qualificar d'«error històric» i que va tenir el vistiplau de CiU, ICV i el PSC. Així,una llei del Parlament podrà crear, modificar i suprimir vegueries, però només podrà «desenvolupar» el seu règim jurídic, perquè l'«establiment» d'aquest funcionament quedarà en mans de l'Estat. També s'obre la porta a l'alteració dels límits provincials, però sempre d'acord amb el que preveu la Constitució. És a dir, que caldrà una llei orgànica de l'Estat.
+ Manuela de Madre i Artur Mas, abans d'entrar a la reunió d'ahir a la tarda. Foto: EFE
|
«No és coherent dir que la Generalitat té la competència exclusiva en règim local i només tenir capacitat per desenvolupar el règim jurídic de les vegueries», va dir Joan Ridao. Per això ERC va votar en contra d'aquest punt. Per Esquerra, aquest era justament un dels motius per reformar l'Estatut, que el règim local deixés de dependre de lleis de base molt detallades.
El PSOE va confirmar els temors d'ERC. El seu portaveu, Diego López Garrido, va explicar que, amb l'acord, les províncies continuaran existint, encara que només a efectes de circumscripció electoral; les vegueries podran coincidir o no amb els límits provincials; el consell de la vegueria substituirà les diputacions -«com a governs de la província»-; estaran regulades per una llei bàsica de l'Estat que desenvoluparà el Parlament; i si es volen modificar els límits provincials caldrà anar a una llei orgànica de l'Estat. Segons López Garrido, es tracta d'«un plantejament nou però amb un respecte escrupulós al marc constitucional».
El diputat d'ICV-EA, Joan Herrera, va considera que els temors d'ERC són infundats ja que la Generalitat tindrà la competència exclusiva en matèria d'organització territorial i va qualificar de simple canvi «terminològic» la substitució de la paraula «establiment» per «desenvolupament». Herrera va assegurar que el seu grup va consultar el canvi amb experts i que els havien tranquil·litzat. Els republicans van explicar que CiU va fer el mateix però que quan anaven a demanar una marxa enrere, el PSOE s'hi va negar.
Els diputats de CiU van subratllar els aspectes positius de l'acord. Ramon Camp va dir que «es consolida una organització territorial pròpia de Catalunya, amb garanties estatutàries, basada en municipis, comarques i vegueries amb àmplies facultats perquè les reguli el Parlament i substitueixin les diputacions». L'acord obre la porta a crear les vegueries -un cop hi hagi acord al Parlament-, siguin quatre com les actuals províncies o les set amb què coincideixen tots els partits catalans. Cada vegueria podrà crear-se independentment dels límits provincials, que si mai es vol que coincideixin han de modificar-se per llei orgànica estatal. El diputat de CiU Francesc Homs va parlar de «solució a un contenciós històric» i va posar com a exemple la comarca d'Osona, «partida en dues províncies per una imposició».
Llei electoral per 2/3
Ahir també es va aprovar que la futura llei electoral de Catalunya s'haurà d'aprovar per una majoria de dos terços, i no només per majoria absoluta, cosa que satisfà CiU perquè allunya l'expectativa d'una llei «que no recollís l'adequada representació del territori». Aquests dos aspectes a què la ponència mixta va donar llum verd -organització territorial i llei electoral- són dos aspectes pendents del govern de la Generalitat, que Pasqual Maragall va dir que tirarien endavant després del debat de l'Estatut, però que estan encallats per les desavinences dins del tripartit pel diferent concepte territorial.
|
)
