dilluns, 13 de febrer de 2006
> Zagajewski per a principiants
UNIVERSITAT ADAM MICKIEWICZ DE POZNAN (POLÒNIA).
escriptors del camp de tarragona
ALFONS GREGORI GOMIS..
En aquests últims anys hem estat testimonis d'un esclat de llum en el panorama literari, sobretot en el català. Es tracta de l'aparició de nombrosos assajos, novel·les i poemaris dels principals autors polonesos contemporanis, com ara La ment captiva, de Czeslaw Milosz, traduït per Guillem Calaforra. Sembla que la caiguda del Mur i la incorporació a la UE han estat passos necessaris per avançar en la descoberta de l'escenari immens ocult rere el teló d'aquella època. En aquest procés de descoberta hi destaca una personalitat de les comarques tarragonines, un cosmopolita de la poesia: Xavier Farré, traductor al català, entre d'altres, d'una antologia molt recent de Milosz i, és clar, de Terra del foc, d'Adam Zagajewski, publicada originalment el 1994. Aquest recull ha estat editat paral·lelament en castellà, també traduït pel mateix Farré, a El Acantilado, segell en llengua espanyola de Quaderns Crema. A hores d'ara, tenim a l'abast una bona part de les obres cabdals d'aquest escriptor polonès, com ara els assajos En la belleza ajena (Pre-Textos, 2003) i En defensa del fervor, i el llibre de versos Deseo, en versió castellana de Farré. Els dos últims títols van sortir l'any passat a El Acantilado, que ha apostat per la literatura polonesa contemporània de qualitat. En el cas de Zagajewski, ho ha fet obviant la solució fàcil de l'antologia i seguint l'encertada estratègia de traduir els reculls sencers. Ara bé, caldria una mica més d'il·lusió per tal que l'editorial nodrissa de Vallcorba publiqués la versió catalana de totes les traduccions que apareguin. Val la pena assenyalar que, estèticament, el volum en català de Quaderns Crema ha resultat molt més reeixit que no pas el llibre en castellà.
Es podria dir que Zagajewski, nascut el 1945 a l'actual Ucraïna, és un autor amb certa mala estrella. Per una banda, va esdevenir poeta en una república de les lletres, Polònia, fornida de tres magnats de la poesia: Milosz, Szymborska i Herbert. Els dos primers van rebre fins i tot el premi Nobel de literatura, l'altre va ser-ne un dels eterns candidats, com els nostres Espriu i Martí i Pol. La fama de Zagajewski més aviat ha quallat a l'estranger, fet que ha provocat sorpresa al seu propi país. Trobem obres de l'escriptor en anglès, francès, alemany, holandès, serbocroat, hebreu, suec, noruec, etc. Fa poques setmanes, la premsa polonesa anunciava emocionada la seva popularitat a Espanya, assenyalant que Deseo hi era el cinquè llibre de poesia més venut. D'altra banda, la mala estrella de Zagajewski el va situar en un temps de dictadura, de silencis i de pors. Per superar aquest estat, l'autor de Terra del foc va formular diversos sortilegis, que van donar lloc a la formació del grup Teraz (Ara) i a l'escriptura d'algun manifest, de diversos poemaris, d'assajos i de novel·les. En aquests textos no s'està d'establir un diàleg amb les veus poètiques esmentades, sobretot Milosz i Herbert, alhora que es revolta contra la mediocritat que els poders comunistes exaltaven mitjançant l'anomenat «realisme socialista».
La poesia de Zagajewski combat la interpretació unívoca de la història, la idea d'uniformitzar les històries individuals i l'odi a la imaginació i a la intel·lectualitat, propis del discurs oficialista prosoviètic. Com a il·lustracions per a aquells que encara ignoren l'estultícia d'aquest tipus de dictadures, la riquesa de les imatges desplegades en la seva obra poètica es fonamenten sovint en (aparents) antinòmies, que recreen una mena de recerca idealista de l'absolut, inabastable per a la nostra dimensió històrica, sempre ambigua, controvertida i profundament antidialèctica. O d'una dialèctica negativa que l'autor identifica amb la poesia de l'existència. Basteix, així, una mística per a principiants, títol d'un dels seus poemes i eix de la seva obra poètica. No sense una guspira d'ironia, ens adverteix que les veritats de l'art mai són completes i que el misteri és germà gnòstic de l'elitisme, però fuig del joc esteticista i de la paradoxa fàcil. La traducció de Farré (ell mateix, poeta) es distingeix per la seva capacitat apassionadament fidel de traslladar-nos al ritme, al to i a l'atmosfera dels versos de Zagajewski. Bravo.
|
