Patrik Lambert tenia una xicota catalana. I entre petó i petó va aprendre quatre paraules de català. Però de be poca cosa li van servir quan va decidir deixar la Bretanya i anar-se'n a viure a Barcelona: «Jo intentava parlar català, però tothom em responia directament en castellà o s'hi passava en la segona frase, quan veien que sóc de fora.» Així que va haver d'aprendre i usar la llengua que ara el PP diu que és perseguida a Catalunya. D'això ja fa set anys, i no ha estat fins ara, que ja en té 32, que algú s'ha ofert a escoltar-lo, en català, i a no canviar al castellà tot i que vagi lent o li costi.
La Xantal Rovira «ho havia de fer per Catalunya». «Porto el català molt endins, però cada cop el sento menys pel carrer», diu. Després de pensar-s'ho molt, va inscriure's a la web http://llengua.voluntariat.org/scripts/cat/llengua/altaaprenent.asp. «Tinc vint-i-set anys, visc a Gràcia, sóc instructora d'activitats aquàtiques i m'agrada viatjar, la fotografia...». I sis mesos després li van presentar el Patrik. Al principi, ho admeten tots dos, va ser una mica com una cita a cegues. «Teníem por de no congeniar, de no saber de què parlar un cop ens haguéssim dit les coses bàsiques», explica ella. «M'havia preparat el tema de viatjar per si tots dos quedàvem en silenci, perquè en el formulari havia dit que li agradava, viatjar», recorda ell. A l'hora de la veritat, però, fent un cafè, una xocolata o una clara, o anant a un museu, sempre els passa l'hora volant.
No parlen de pronoms febles, accents diacrítics o règims preposicionals, però tampoc sobre esport: «Vaig demanar que la meva parella fos una noia per no acabar parlant de futbol tota l'estona», diu rient, ell. I és que l'enriquiment personal que ofereixen les parelles lingüístiques va molt més enllà del català que el Patrik pugui aprendre. Voluntari i aprenent de la llengua coneixen una altra cultura, en aquest cas, la bretona i la catalana. No hi ha cap altra mena d'interès al darrere del voluntari: ni afany de lucre -no cal dir que no cobra res- ni tampoc aprendre una altra llengua -el Patrik no ensenyarà després bretó a la Xantal-. De política, tampoc no en parlen gaire, però sí que coincideixen que «si Catalunya fos independent el català ho tindria molt més fàcil», i que entre els voluntaris «segur que no hi ha cap votant del PP».
A més de doctorar-se en informàtica -treballant en un programa de traducció automàtica de llengües-, el Patrik estudia català a la universitat. Però quan surt de l'aula té el mateix problema que fa set anys: tothom continua parlant-li castellà. Si a banda del bretó i el francès el Patrik parla anglès, és sobretot perquè quan va viure a Irlanda per aprendre'l la gent no li responia en castellà. Ara té una xicota brasilera, i ja està aprenent portuguès. «Per aprendre una llengua, el millor és estimar algú que la parli», diu. Però en això, en principi, els voluntaris lingüístics no poden ajudar.
Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.
