divendres, 10 de febrer de 2006
> Castells vol que el nou finançament s'apliqui el 2007 i que impliqui les comunitats forals
El conseller d'Economia reclama a CiU «lleialtat» envers un acord que considera que ha de ser definitiu en les seves bases
VICENÇ PLANELLA.
Barcelona
El conseller d'Economia, Antoni Castells, va proposar ahir al govern espanyol accelerar el procés de reforma de la LOFCA perquè a Catalunya es pugui aplicar l'any vinent el model financer acordat en el projecte d'Estatut, que s'ha d'harmonitzar amb la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. Castells, a més, va reobrir la polèmica sobre la participació de les comunitats de règim foral en els mecanismes de solidaritat territorial, que són el principal element pendent per poder quantificar la millora econòmica que el país rebrà amb el sistema pactat. El titular d'Economia es va mostrar «molt satisfet» de l'acord amb el PSOE i va instar CiU a ser «lleial» amb unes regles que, segons ell, estan plantejades a llarg termini.
+ Castells, en un moment de la seva compareixença per valorar l'acord sobre el finançament. Foto: EFE
|
Antoni Castells va fer ahir la primera compareixença pública per analitzar a fons l'acord del PSOE amb els partits catalans, tret d'ERC, sobre el títol de finançament inclòs en el projecte d'Estatut. El conseller d'Economia no es va limitar a lloar les bondats de l'entesa, sinó que va anunciar el seu propòsit de treballar a fons per convèncer el vicepresident segon del govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, que anticipi un any la previsió d'aplicació del nou model financer: «No escatimaré esforços perquè sigui en el 2007.» Castells va admetre que, tot i que Solbes «és receptiu» a la seva petició, la fita que el govern de la Generalitat pugui disposar l'any vinent de més recursos és difícil d'assolir atès que significa, en primer lloc, superar una «dura» negociació prèvia per tancar tots els serells del pacte i, en segon lloc, obtenir en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera el vistiplau de totes les comunitats a la preceptiva reforma de la LOFCA. «No tenim gaire marge, però si s'imprimeix el ritme necessari es pot aconseguir», va indicar Castells. El titular d'Economia, però, encara es va posar més coll amunt aquest repte quan va explicar que l'element determinant que cal tancar en les negociacions sobre el finançament és la definició dels «mecanismes d'anivellament» o, dit d'una altra manera, la contribució catalana al fons de solidaritat interterritorial i els criteris que utilitzarà l'Estat per garantir un repartiment que no discrimini cap comunitat, com ha passat fins ara amb Catalunya. En aquest sentit, Castells va recuperar el criteri del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que «no té sentit» que el País Basc i Navarra, que gaudeixen d'un concert econòmic avantatjós, es mantinguin al marge dels mecanismes d'anivellament que sí que afecten les comunitats regulades per un règim financer comú: «El que no té gaire sentit és que les comunitats forals estiguin absents de la solidaritat.» El mateix Castells va matisar que ni l'Estatut ni la reforma de la LOFCA poden obligar el País Basc i Navarra a sotmetre's a criteris redistributius -només es podria aconseguir amb una modificació de la Constitució- i va apuntar que la seva eventual contribució depèn d'una discussió política que ha d'obrir, si ho creu convenient, el govern de Rodríguez Zapatero.
Castells va insistir en la seva negativa a anticipar els guanys econòmics per a Catalunya del nou sistema de finançament, i va qualificar de «frívoles» i d'«engany als ciutadans» les xifres que fa circular CiU i que parlen de 4.300 milions d'euros addicionals. El conseller va preferir demanar a la federació que sigui «lleial» amb el pacte que Artur Mas va voler ser el primer a escenificar amb Zapatero. «No el podem reobrir al cap d'una setmana i dir que té una durada de dos o tres anys», va afirmar, insinuant que la mateixa CiU dubta ara d'atribuir-se'n la paternitat. Castells va considerar que les bases de l'acord financer són prou bones per pensar en una durada «a llarg termini».
|
)
