diumenge, 5 de febrer de 2006
> «M'apuntaven i vaig desitjar que hi hagués bales»
|
Susana Atxaerandio és de Vitòria, ha estat activa políticament des de joveneta i té 35 anys. En fa quatre que la van detenir, i va passar cinc dies incomunicada en aplicació de la llei antiterrorista. En sortir de la presó, tres setmanes després de la detenció, va presentar una denúncia per tortures. Assegura que fins fa poc encara tenia les cicatrius que li havien deixar els elèctrodes a les mans. Divendres va explicar la seva experiència en les jornades Previnguem la Tortura.
Recorda que, al cap de cinc dies de detenció, tant li feia «anar quinze anys a la presó», i que només volia que «allò s'acabés». En el seu relat apareix una arma. «Me la van posar al cap. Premien el gallet, que feia un clic cada vegada, però jo no sabia si la següent vegada hi hauria una bala. En aquells moments vaig desitjar que hi hagués bales. Hauria estat un alliberament», explica amb la veu trencada.
Abans d'arribar a aquest punt, diu, l'havien tinguda dreta, nua i enmig d'un corrent d'aire durant hores. Li havien tirat aigua freda per sobre, li havien resseguit tot el cos amb un diari plegat i li havien tocat els pits. En una fase posterior, li havien ficat una bossa de plàstic al cap i li havien aplicat descàrregues elèctriques a les mans, a les orelles i a les natges. I després del joc de la pistola, li van anunciar que la violarien, i la van fer posar inclinada de cara a una paret.
Tot es va acabar quan va dir que firmaria el que volguessin. Li va estranyar que només volguessin que admetés una col·laboració no concretada amb un suposat comando d'informació d'ETA, un fet que ella nega però que en aquell moment va acceptar per sortir de comissaria.
|
)
